Poema original
Die Nonne
Im Garten steht die Nonne
Bei Rosen in der Sonne,
Die ihr ein Kränzlein flechten
Zur Linken und zur Rechten.
Herüber aus dem Saale
Erklingt vom Hochzeitsmahle
Das Tanzen und das Singen;
Die Braut möcht jeder schwingen.
Sie kühlet hold umfangen
Am Fenster sich die Wangen;
Die Nonne schaut herüber,
Ihr gehn die Augen über:
“Wie lüht im Rosenglanze,
Sie unterm weißen Kranze,
Und unter roter Rose
Erbleich ich Freudenlose.”
Poema en català
La monja
La monja és al jardí
de les roses on el sol
l’aureola amb una corona
per l’esquerra i per la dreta.
Més enllà, des de la sala
se sent el festí de noces,
amb danses i cançons;
la núvia voldria ballar amb tothom.
Dolçament encesa, es refresca
les galtes a la finestra;
la monja mira cap enllà,
i els seus ulls la contemplen:
“Lluu resplendent com una rosa,
sota la blanca corona,
mentre sota les roses vermelles
jo em marceixo sense joia.”