Retrat de família
L’avi i l’àvia
seien en la bardissa del jardí,
somreia tranquil·la la seva faç
com un dia assolellat d’hivern.
Amb els braços enllaçats
reposàvem allà l’estimat i jo,
els cors se’ns encenien i bategaven
com el bosc florit el mes de maig.
Passava murmurant un rierol
amb una bella cançó de caminant;
les criatures del cel callaven
fins on arribava la nostra mirada.
Queia sorollós dels arbres
el fullatge pansit i ressec,
i desfilaven silencioses davant nostre
les lleus petjades del temps.
Mirava callada la jove parelleta
la vella parella silenciosa;
el doble mirall de la vida
era al davant nostre clar i real.
Ells ens miraven i recordaven
els bells temps passats;
nosaltres els miràvem i somniàvem
en dies futurs i llunyans.