Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Frühlingsfahrt, op. 45/2
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Joseph von Eichendorff
  • Poema original
     
    Frühlingsfahrt
     
    Es zogen zwei rüstge Gesellen
    Zum erstenmal von Haus,
    So jubelnd recht in die hellen,
    Klingenden, singenden Wellen
    Des vollen Fühlings hinaus.
     
    Die strebten nach hohen Dingen,
    Die wollten, trotz Lust und Schmerz,
    Was Rechts in der Welt vollbringen,
    Und wem sie vorüber gingen,
    Dem lachten Sinnen und Herz. –
     
    Der erste, der fand ein Liebchen,
    Die Schwieger kauft’ Hof und Haus;
    Der wiegte gar bald ein Bübchen,
    Und sah aus heimlichem Stübchen
    Behaglich ins Feld hinaus.
     
    Dem zweiten sangen und logen
    Die tausend Stimmen im Grund,
    Verlockend’ Sirenen, und zogen
    Ihn in der buhlenden Wogen
    Farbig klingenden Schlund.
     
    Und wie er auftaucht’ vom Schlunde,
    Da war er müde und alt,
    Sein Schifflein das lag im Grunde,
    So still war’s rings in der Runde,
    Und über die Wasser weht’s kalt.
     
    Es singen und klingen die Wellen
    Des Frühlings wohl über mir;
    Und seh’ ich so kecke Gesellen,
    Die Tränen im Auge mir schwellen –
    Ach, Gott, führ’ uns liebreich zu Dir!
  • Poema en català
     
    Viatge primaveral
     
    Van partir dos forçuts companys
    per primera vegada de casa seva,
    molt contents en les clares,
    vibrants i harmonioses onades
    de la florida primavera.
     
    Tenien afanys molt elevats,
    volien fer tot el que en el món és just,
    malgrat alegries i penes;
    i quan varen partir d’allà,
    els somreia la ment i el cor...
     
    El primer va trobar una estimada,
    el sogre li comprà casa i corral,
    aviat sondrollava un infant,
    i des de la cambra familiar
    contemplava plàcidament el camp.
     
    Al segon li cantaren i entabanaren
    les mil veus temptadores
    de seductores sirenes, i l’arrossegaren
    per les sensuals onades
    d’un abisme sonor i acolorit.
     
    I quan sortí de l’abisme,
    era vell i estava cansat;
    jeia el seu vaixell al fons del mar,
    al seu voltant tot era silenci,
    i el vent bufava fred sobre les aigües.
     
    Canten i ressonen les onades
    de la primavera dintre meu;
    i quan veig a dos companys tan atrevits,
    les llàgrimes m’omplen els ulls...
    Ah, Déu, porta’ns afable cap a Tu!
  • (Lied, Op. 45/2, Leipzig, novembre 1840)