5. Bei der Flasche
Wo gibt es wohl noch Jägerei,
Als wie im deutschen Land!
Der Franzos’ hat sein Land überlichtet,
Nichts schonend die Jagd sich vernichtet,
Schießt singende Vögel der Fant.
In England, da ist nichts mehr,
Als wie das Huhn zu Haus;
Fabriken klappern und stampfen,
Maschinen hämmern und dampfen,
Das hält kein Wildpret aus.
Die ernste strenge Jägerei,
Die kennen wir allein,
In Wald und Feld zu leben,
Vertieft in Unsprungs Weben,
Ist deutsches Jagdgedeih’n.
So trinkt darauf ein volles Glas:
Es lebe deutsche Jagd!
In Lust die Träume spinnend,
Und die Kunst, die Thaten sinnend,
Die uns so wohl behagt.
Sie übt die Seele, übt die Hand,
Nährt Frosche, Kraft und Muth.
Wenn’s gilt das Reich zu wahren,
Wir sind in Waffen wohl erfahren;
Hoch deutsches Jägerbluth!
5. Amb la botella
On hi ha unes caceres millors
que en les terres alemanyes?
Els francesos han il·luminat massa llur país,
i al no gosar prohibir la caça,
disparen als ocells, els molt necis.
A Anglaterra no hi ha res més
que les gallines de les granges;
les fàbriques vibren i fumegen,
les màquines martellegen i encunyen,
i això no ho suporta cap animal salvatge.
La cacera autèntica i seriosa
només la coneixem nosaltres:
viure en els boscs i els camps,
seguint els antiquíssims costums
de les tradicions caceres alemanyes.
Brindem-hi amb una copa plena:
visquin les caceres alemanyes!
Ens omplen els somnis de plaer,
i quan pensem en el que hem caçat,
gaudim amb la nostra mestria.
Conrea l’esperit i les mans,
i ens omple de frescor, de força i de valor.
I quan es tracta de defensar la pàtria,
estem ben entrenats amb les armes.
Visca la sang dels caçadors alemanys!