Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Räthsel, op. 25/16
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Karl Kannegiesser
  • Poeta (VO): Catherine Fanshawe
  • Poema original
     
    Räthsel
     
    Es flüstert’s der Himmel, es murrt es die Hölle,
    Nur schwach klingt’s nach in des Echo’s Welle,
    Und kommt es zur Fluth, so wird es stumm,
    Auf den Höh’n, da börst du sein zwiefach Gesum.
     
    Das Schlachtengewühl liebt’s, fliehet den Frieden,
    Es ist nicht Männern noch Frauen beschieden,
    Doch jeglichem Thier, nur mußt du’s sezieren.
    Nicht ist’s in der Poesie zu erspüren,
    Die Wissenschaft hat es,vor allem sie,
    Der Gottesgelahrtheit und Philosophie.
     
    Bei den Helden führt es den Vorsitz immer,
    Doch mangelt’s den Schwachen, auch innerlich nimmer,
    Es findet sich richtig in jedem Haus,
    Denn ließe man’s fehlen, so wär’ es aus.
     
    In Griechenland klein, an der Tiber Borden
    Ist’größer, am größte in Deutschland geworden.
    Im Schatten birgt sich’s, im Blümen auch,
    Du hauscht es täglich, es ist nur eins.
    (Was ist’s)– Es ist nur ein–
  • Poema en català
     
    Endevinalla
     
    Ho murmura el cel, ho bramen els inferns,
    només ressona feble en l’eco de les onades,
    i quan arriba la marinada, desapareix
    fi es pot sentir el seu doble brunzit en les altures.
     
    Li agrada l’ardor de les batalles, i defuig la pau,
    no ha estat donada als homes ni a les dones,
    sinó a tots els animals, només que els has de
                                                                    dissecar.
    No es pot captar en la poesia,
    però ho tenen les ciències, i sobre totes,
    la saviesa divina i la filosofia.
     
    Entre els herois ocupa sempre el lloc preferent,
    però tampoc falta mai en l’interior dels febles;
    Es troba escaientment en totes les cases,
    perquè la seva mancança seria la fi de tot.
     
    Petita a Grècia, més gran a les vores del Tíber,
    s’ha engrandit el màxim a Alemanya.
    S’amaga entre les ombres, i també en les flors,
    alena cada dia, i només és una.
    (una què?)... Només és una...
  • (Joc de paraules intraduïble sobre la lletra H)
    (El text, atribuït primer a Lord Byron, fou traduït de l’anglès per Karl Kannegiesser)
    (Lied, “bo per a ésser recitat”, Op. 25/16, Leipzig, febrer 1840)