Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Schumann, Robert (1810 - 1856)

Requiem für Mignon, op. 98b (Robert Schumann)

• Obra: Requiem für Mignon, op. 98b
• Compositor: Robert Schumann
• Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
• Poema original
   
  Requiem für Mignon
  (aus “Wilhellm Meister”)
   
  ... Die Gesellschaft setzte sich, und zwei
  unsichtbare Chöre fingen mit holdem Gesang
  zu fragen: “Wen bringt ihr uns zur stillen
  Gesellschaft?” Die vier Kinder antworteten
  mit lieblicher Stimme: “Einen müden Gespielen
  bringen wir euch; laßt ihn unter euch ruhen,
  bis das Jauchzen himmlischer Geschwister ihn
  Dereinst wieder aufweckt.”
   
  Chor:
  “Erstling der Jugend in unserm Kreise, sei
  willkommen! mit Trauer willkommen! Dir folge
  kein Knabe, kein Mädchen nach! Nur das noia!
  Alter nahe sich willig und gelassen der
  stillen Halle, und in ernster Gesellschaft
  ruhe das liebe, liebe Kind!”
   
  Knaben:
  “Ach! wie ungern brachten wir ihn her! Ach!
  und er soll hier bleiben! laßt und auch bleiben,
  laßt uns weinen, weinen an seinem Sarge!”
   
  Chor:
  “Seht die mächtigen Flügel doch an!
  seht das leichte, reine Gewand! wie blinkt die
  goldene Binde von Haupt! seht die schöne,
  die würdige Ruh’!”
   
  Knaben:
  “Ach! die Flügel heben sie nicht; im leichten
  Spiele flattert das Gewand nicht mehr; als
  wir mit Rosen kränzten ihr Haupt, blickte sie
  Hold und freundlich nach uns.”
   
  Chor:
  “Schaut mit den Augen des Geistes hinan!
  in euch lebe die bildende Kraft, die das
  Schönste, das Höchste hinauf, über die
  Sterne das Leben trägt.”
   
  Knaben:
  “Aber ach! wir vermissen sie hier, in den
  Gärten wandelt sie nicht, sammelt der Wiese
  Blumen nicht mehr. Laßt uns weinen,
  Wir lassen sie hier! laßt uns weinen und bei
  ihr bleiben!”
   
  Chor:
  “Kinder! kehret ins Leben zurück. Eure
  Tränen trockne die frische Luft, die um das
  schlängelnde Wasser spielt. Entflieht der
  Nacht! Tag und Lust und Dauer ist das Los
  Der Lebendigen.”
   
  Knaben:
  “Auf! wir kehren ins Leben zurück. Gebe der
  Tag uns Arbeit und Lust, bis der Abend uns
  Ruhe bringt, und der nächtliche Schlaf uns
  erquickt”
   
  Chor:
  “Kinder! eilet ins Leben hinan! In der Schönheit
  reinem Gewande begegn’ euch die Liebe mit
  himmlischem Blick und dem Kranz der
  Unsterblichkeit!”
• Poema en català
   
  Rèquiem per a Mignon
  (del “Wilhelm Meister”)
   
  ... Els companys s’assegueren, i dos cors
                                                                invisibles
  començaren amb els càntics sagrats:
  “Què porteu a aquesta silenciosa vetllada?”
  El quatre nois contestaren amablement:
  “Us portem una cansada companya; deixeu-la
                                                                   reposar
  entre vosaltres, fins que un dia la tornin a
                                                                despertar
  les aclamacions dels germans celestials.”
   
  Cor:
  “La millor entre la nostra joventut, sigues
                                                              benvinguda,
  benvinguda al dol! No et segueixen cap noi ni
                                                                            cap
  només els vells se t’apropen confiats i
                                                                abandonen
  la sala, deixant reposar l’estimada, estimada noia
  entre cares entristides!”
   
  Nois:
  “Ai! Amb quina recança l’hem portada! Ai! I ha
  de restar ací! Deixeu-nos quedar també, i plorar
  prop del seu taüt!”
   
  Cor:
  “Però mireu quines ales poderoses!
  Mireu el vestit, pur i delicat!
  Com brilla l’or dels seus cabells!
  Mireu quina pau més digna i serena!”
   
  Nois:
  Ai! les ales ja no bateguen, ni onegen amb els
                                                                            jocs!
  Oneja el vestit amb moviments lleugers!
  Quan li coronàvem el cap amb roses,
  què graciosa i cordial ens mirava!”
   
  Cor:
  “Mireu enlaire amb els ulls de l’ànima! Dins
                                                                     vostre viu
  la força creadora que eleva més amunt de les
                                                                        estrelles,
  el més bell, el més elevat, la vida!”
   
  Nois:
  “Però, ai, com la trobarem a faltar aquí, ja no es
  passejarà més pel jardí per collir les blanques
  flors! Deixeu-nos plorar! La deixem aquí!
  Deixeu-nos plorar i restar amb ella!”
   
  Cor:
  Infants, torneu a la vida! Que l’aire frescal que
                                                                         juga amb
  l’aigua serpentejant, eixugui les vostres
                                                                       llàgrimes!
  Fugiu de la nit! El destí dels vivents és el dia,
  amb els seus plaers perdurables!
   
  Nois:
  “Amunt! Tornem a la vida! Que el dia ens doni
  feina i delits, fins que el vespre ens porti el repòs
  i el son ens restauri.”
   
  Cor:
  “Infants, apresseu-vos cap a la vida! I que us
  trobi l’amor, amb la pura bellesa del seu vestit,
  la seva celestial mirada i la corona de la
                                                                 immortalitat!”

• Goethe, Johann Wolfgang (1749 - 1832)

• (Rèquiem per a cor mixte, solistes i orquestra, Op. 98b, Dresden, setembre 1849)