Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Rose, Meer und Sonne, Op. 37/9
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Friedrich Rückert
  • Poema original

    Rose, Meer und Sonne

    Rose, Meer und Sonne
    Sind ein Bild der Liebsten mein,
    Die mit ihrer Wonne
    Faßt mein ganzes Leben ein.

    Aller Glanz, ergossen,
    Aller Tau der Frühlingsflur,
    Liegt vereint beschlossen
    In dem Kelch der Rose nur.

    Alle Farben ringen,
    Alle Düft’ im Lenzgefild,
    Um hervorzubringen
    Im Verein der Rose Bild.

    Rose, Meer und Sonne
    Sind ein Bild der Liebsten mein,
    Die mit ihrer Wonne
    Faßt mein ganzes Leben ein.

    Alle Ströme haben
    Ihren Lauf auf Erden bloß,
    Um sich zu begraben
    Sehend in des Meeres Schoß.

    Alle Quellen fließen
    In den unerschöpften Grund,
    Einen Kreis zu schließen
    Um der Erde blühndes Rund.

    Rose, Meer und Sonne
    Sind ein Bild der Liebsten mein,
    Die mit ihrer Wonne
    Faßt mein ganzes Leben ein.

    Alle Stern’ in Lüften
    Sind ein Liebesblick der Nacht,
    In des Morgens Düften
    Sterbend, wann der Tag erwacht.

    Alle Weltenflammen,
    Der zerstreute Himmelsglanz,
    Fließen hell zusammen
    In der Sonne Strahlenkranz.

    Rose, Meer und Sonne
    Sind ein Bild der Liebsten mein,
    Die mit ihrer Wonne
    Faßt mein ganzes Leben ein.

  • Poema en català

    Rosa, mar i sol

    Rosa, mar i sol
    són una imatge de la meva estimada.
    Les seves delícies
    omplen tota la meva vida.

    Tota la resplendor escampada
    per la rosada en els camps en primavera,
    es troba reunida
    en el calze d’una rosa.

    Tots els colors rivalitzen,
    i tots els perfums de l’horta en primavera,
    per a crear, entre tots,
    la imatge de la rosa.

    Rosa, mar i sol
    són una imatge de la meva estimada.
    Les seves delícies
    omplen tota la meva vida.

    Tots els rius fan el seu camí
    per la terra pelada,
    per a extingir-se, melangiosos,
    en la sina de la mar.

    Totes les fonts brollen
    en terrenys inesgotables,
    per a tancar en un cercle
    l’orbe de la terra florescent.

    Rosa, mar i sol
    són una imatge de la meva estimada.
    Les seves delícies
    omplen tota la meva vida.

    Totes les estrelles de l’espai,
    amoroses mirades de la nit,
    moren amb els aromes matutins
    quan trenca el dia.

    Totes les flames del món
    i l’ampla resplendor del cel,
    conflueixen lluminoses
    en la corona radiant del sol

    Rosa, mar i sol
    són una imatge de la meva estimada.
    Les seves delícies
    omplen tota la meva vida.

  • (Lied, Op. 37/9, Leipzig, gener 1841)