Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Schwarz-Rot-Gold, WoO 4/2
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Ferdinand Freiligrath
  • Poema original
     
    Schwarz-Rot-Gold
     
    In Kümmerniß und Dunkelheit,
    Da mußten wir sie bergen!
    Nun haben wir sie doch befreit,
    Befreit aus ihren Särgen!
    Ha, wie das blitzt und rauscht und rollt!
    Hurra, du Schwarz, du Rot, du Gold!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Das ist das alte Reichspanier,
    Das sind die alten Farben!
    Darunter haun und holen wir
    Und bald wohl junge Narben!
    Denn erst der Anfang ist gemacht,
    Noch steht bevor die lezte Schlacht!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Ja, die das Banner ihr gestickt,
    Ihr Jungfern unverdrossen,
    Derweil am Feuer wir gebückt
    Uns Flintenkugeln gossen:
    Nicht, wo man singt nur oder tanzt,
    Geschwungen sei’s und aufgepflantz! –
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme! 
     
    Denn das ist doch die Freiheit nicht,
    Die Deutschland muß begnaden,
    Wenn eine Stadt in Waffen spricht
    Und hinter Barrikaden:
    “Kurfürst, verleih! sonst – hüte dich! –
    Sonst werden wir – – großherzoglich!”
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Das ist noch lang die Freiheit nicht,
    Die ungeteilte, ganze,
    Wenn man ein Zeughaustor erbricht,
    Und Schwert sich nimmt und Lanze;
    Sodann ein Weniges sie schwingt,
    Und – folgsamlich zurück sie bringt!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Das ist noch lang die Freiheit nicht,
    Wenn ihr an Brockhaus’ Glase
    Ausübt ein klirrend Strafgericht
    Ob einer Dresdner Nase!
    Was liegt euch an dem Sosius?
    Drauf: – in die Hofburg Stein und Schuß!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,n
           Golden flackert die Flamme!
     
    Das ist noch lang die Freiheit nicht,
    Wenn man, statt mit Patronen,
    Mit keiner andern Waffe fischt,
    Als mit Petitionen!
    Du lieber Gott: – Petitioniert!
    Parlamentiert, illuminert!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Das ist noch lang die Freiheit nicht,
    Sein Recht als Gnade nehmen
    Von Buben, die zu Recht und Pflicht
    Aus Furcht nur sich bequemen!
    Auch nicht: daß, die ihr gründlich haßt,
    Ihr dennoch auf den Thronen laßt!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Die Freiheit ist die Nation,
    Ist aller gleich gebieten!
    Die Freiheit ist die Auktion
    Von dreißig Fürstenhüten!
    Die Freiheit ist die Republik!
    Und abernals: die Republik!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Die eine deutsche Republik,
    Die mußt du noch erfliegen!
    Mußt jeden Strick und Galgenstrick
    Dreifarbig noch besiegen!
    Das ist der große letzte Strauß –
    Flieg aus, du deutsch Panier, flieg aus!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Zum Kampfe denn, zum Kampfe jetzt!
    Der kampf nur gibt dir Weihe!
    Und kehrst du rauchig und zerfetzt,
    So stickt man dich aufs neue!
    Nicht wahr, ihr deutschen Jungfräulein?
    Hurra, das wird ein Sitcken sein!
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
     
    Und der das Lied für euch erfand
    In einer dieser Nächte,
    Der wollte, daß ein Musikant
    Es bald in Noten brächte!
    Heißt das: ein rechter Musikant!
    Dann klang’ es hell durchs deutsche Land:
           Pulver ist schwarz,
           Blut ist rot,
           Golden flackert die Flamme!
  • Poema en català
     
    Negre, vermell i daurat
     
    En els tribulls i en l’obscuritat,
    l’havíem d’amagar!
    Però ara l’hem alliberada,
    alliberada del seus taüts!
    Ah! Quins espetecs, i bramuls i retrunys!
    Visca! Pel negre, pel vermell, pel daurat!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    És l’antiga bandera imperial!
    Són els vells colors!
    Al seu dessota lluitem
    i aviat tindrem cicatrius noves!
    Car tot just comencem,
    encara ens falta l’última batalla!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    Sí, desplegueu la bandera,
    joves infatigables,
    mentre ens acostem al foc
    per fondre bales d’escopeta;
    no, que no onegi i arbori
    on només es canta i es dansa!...
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    Car encara no és la llibertat
    que Alemanya ha de celebrar
    el que una ciutat armada
    cridi darrera les barricades:
    “Príncep elector, cedeix! si no... prepara’t!...
    Si no serem... un gran ducat!” (1)
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    No és encara la llibertat,
    total i indivisa,
    quan hom aparta la cortina d’un portal
    i pren l’espasa i la llança;
    després les branda una mica
    i... obedient, les torna!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    No és encara la llibertat
    quan dels vidres de Bröckhaus
    s’ocupa un sorollós tribunal,
    com una tafaneria de Dresden! (2)
    Què us importa en Sosius? (3)
    Llavors.. les pedres i els trets per al Hofburg!(4)
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    No és encara la llibertat
    quan en comptes de amb cartutxos
    hom no lluita amb cap més arma
    que em peticions!
    Déu meu!... peticioneu,
    parlamenteu, il·lumineu!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    No és encara la llibertat
    prendre els drets com una gràcia
    d’uns infants, que només per por
    es conformen al dret i al deure!
    Tampoc, deixar en el tron
    als que odieu de debò!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    La llibertat és la nació,
    que és igual per a tothom!
    La llibertat és la subhasta
    de trenta capells principescos!
    La llibertat és la república!
    I novament: la república!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    La república alemanya,
    que encara has d’aixecar el vol!
    Has de vèncer amb els tres colors,
    totes les cordes i forques!
    Aquest és l’últim gran combat!...
    Vola, bandera alemanya, vola!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    A la lluita, doncs, a la lluita ara!
    Només la lluita et consagrarà!
    I si tornes fumosa i esquinçada,
    et tornarem a brodar!
    No és veritat, donzelles alemanyes?
    Visca! això sí que serà un brodat!
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
     
    I el que escrigué per a vosaltres la cançó
    una d’aquestes nits,
    vol que un compositor
    hi posi música aviat!
    i ha d’ésser un bon compositor!
    Perquè ressoni lluminosa per tota la terra alemanya:
           Negra és la pólvora,
           vermella és la sang,
           daurades cremen les flames!
  • (1) Referència irònica als ciutadans de Hanau, que el febrer de 1848, lluitant per institucions lliberals, agafaren les armes i amenaçaren al govern del príncep elector amb que si no els hi concedia el que demanaven, es passarien a Hessen-Darmstadt.
    (2) Una petició lliberal dels consellers de Leipzig fou denegada pel rei el 2 de març de 1848 amb l’excusa de que no responia als veritables desigs del poble. L’excitada multitud trencà llavors les finestres del diputat Brockhaus, el qual es salvà amb un “visca la premsa lliure!” i la promesa de votar en el futur contra el Ministeri reaccionari.
    (3) Família de llibreters romans del temps d’August, referència al llibreter Brockhaus.
    (4) Palau reial.

    (Lied per a cor masculí, amb banda militar ad libitum, WoO 4/2, Dresde, abril 1848)