1. Mond, meiner Seele Liebling
Die Dichterin, den 17 Juli 1808 in St.Petersburg
geboren, verlor frühzeitig ihren Vater un von
sieben Brüdern sechs, die Letzteren in den
Schlachten der Jahre 1812-14. Es blieb nur
die Mutter, die sie mit zärtlicher Liebe bis an
ihr Ende verehrte. Aus den zahlreichen
Gedichten an sie, ist das folgende ausgewählt.
Mond, meiner Seele Liebling,
Wie schaust du heut’ so blaß?
Ist eines deiner Kinder,
O Mond, vielleicht unpaß?
Kam dein Gemahl, die Sonne,
Vielleicht dir krank nach Haus?
Und du trittst aus der Wohnung,
Weinst deinen Schmerz hier aus?
Ach guter Mond, ein gleiches
Geschick befiel auch mich.
Drin liegt mir krank die Mutter,
Hat mich nur jetzt um sich!
So eben schloß ihr Schlummer
Da Aug’ ein Weilchen zu;
Da wich, mein Herz zu stärken,
Vom Ort ich ihrer Ruh’.
Trost sei mir, Mond, dein Anblick,
ich leide nicht allein:
Du bist der Welt Mitherrscher,
Und kannst nicht stets dich freu’n!
1. Lluna, estimada de la meva ànima
La poetessa, nascuda el 17 de juliol de 1808 a Sant
Petersburg, va perdre de petita el seu pare i sis de set
germans, els últims en la guerra de 1812-14. Només li
quedà la seva mare, a la qual venerà tota la seva amb un
amor molt tendre. Dels molts poemes que li dedicà, he
escollit el següent:
Lluna, estimada de la meva ànima,
per què estàs avui tan pàl·lida?
Potser un dels teus fills,
oh lluna, s’ha portat malament?
Potser el teu espòs, el sol,
ha tornat malalt a casa?
I tu has sortit de casa teva
per plorar aquí a fora la teva pena?
Ai, bona lluna, una cosa semblant
em passa a mi.
A dins tinc malalta la mare,
i només li resto jo!
Ara mateix el son ha tancat
una estoneta els seus ulls;
i m’he retirat, per enfortir el meu cor,
de l’indret del seu descans.
El veure’t, lluna, em consola,
car no sóc sola a sufrir:
tu que domines tot el món,
i no pots estar sempre alegre!