Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 3. Du nennst mich armes Mädchen, Op. 104/1-7
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Elisabeth Kulmann
  • Poema original

    3. Du nennst mich armes Mädchen

    Es wurde ihr wohl von unverständigen Kindern
    ihre Armuth manchmal vorgeworfen, das
    folgende Lied ist eine Antwort darauf.

    Du nennst mich armes Mädchen,
    Du irrst, ich bin nicht arm.
    Entreiß’ dich, Neugier halber,
    Einmal des Schlafes Arm
    Und schau’ mein nied’res Hüttchen,
    Wenn sich die Sonne hold
    Am Morgenhimmel hebet:

    Sein Dach ist reines Gold!
    Komm’ Abends, wann die Sonne
    Bereits zum Meere sinkt,
    Und sieh’ mein einzig Fenster,
    Wie ‘s vom Topasen blinkt!
    Du nennst mich armes Mädchen,
    Du irrst, ich bin nicht arm.

  • Poema en català

    3. Em dius pobre noia

    La seva pobresa fou sovint criticada per criatures
    insensates; aquest Lied n’és una resposta.

    Em dius pobre noia.
    t’equivoques, jo no sóc pobre.
    Treu-te un dia la son de sobre,
    i, per pura curiositat, contempla
    la meva humil cabana,
    quan el sol calmós
    s’eleva pel cel matinal:

    La seva teulada és d’or pur!
    Vine al vespre, quan el sol
    ja es pon en la mar,
    i contempla la meva única finestra:
    brilla com un topazi!
    Em dius pobre noia.
    t’equivoques, jo no sóc pobre.

  • (Col·lecció de 7 Lieder “en record de la poetessa”, Op. 104/1-7, Düsseldorf, maig 1851)