Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Verzweifle nicht im Schmerzensthal, Op. 93
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Friedrich Rückert
  • Poema original

    Verzweifle nicht im Schmerzensthal

    Verzweifle nicht im Schmerzensthal,
    Wo manche Wonne quillt aus Qual!
    Oft braust der Sturm, und hinter ihm
    Ein Säuseln Gottes allzumal,
    Die Wolke droht, da fällt aus ihr
    Ein Lichtstrahl, nicht ein Wetterstrahl.

    Viel Winter sind dir über’s Haupt
    Gegangen, und noch ist’s nicht kahl,
    Viel Stürme haben dir das Laub
    Gerüttelt, und doch ist’s nicht fahl.
    Die Zeit hat dir so manche Lust
    Geschenkt, die dir so manche stahl.

    Und hat den Kelch mit Bitterkeit
    Gewürzt, dass er nicht werde schal.
    Vertrau du der verhüllten Hand,
    Die keinen führt nach seiner Wahl,
    Und sei auf Wechsel stets gefaßt,
    Den Wechsel heißt das Weltschicksal.

    Harr’ aus im Leid, bis weichen es
    Der heißt, der ihm zu nah’n befahl.
    Und hoffe Gut’s vom Hauch des Herrn,
    Des Gnaden spendet ohne Zahl,
    Und Freuden ohne Zahl läßt blüh’n,
    Im Menschenleben eng und schmal.

  • Poema en català

    No desesperis en la vall de les llàgrimes

    No desesperis en la vall de les llàgrimes,
    on molts delits provenen de les penes!
    Sovint bramula la tempesta
    i darrera d’ella, com un hàlit de Déu,
    arriben els núvols per deixar passar,
    nó els llamps, sinó els raigs de llum.

    Han passat molts hiverns
    però el cap encara no és calb,
    moltes tempestes han sacsejat les teves branques,
    però encara no t’has marcit.
    Els anys t’han obsequiat amb molt goigs,
    i te n’han robat molts d’altres,

    T’han omplert d’amargor el calze
    perquè no et resulti insípid.
    Confia en la mà oculta
    que mai no guia a ningú com ell voldria,
    i estigues sempre preparat per als canvis,
    car mutable és el destí del món.

    Persevera en el sofriment,
    fins que el calmi qui el féu venir!
    I tingues fe en l’alè del Senyor
    que reparteix gràcies sens nombre,
    i fa florir joies innúmeres
    en la curta i pobre vida dels homes.

  • (Motet per a doble cor masculí, a vuit veus, amb orgue o orquestra ad libitum, Op. 93,
    Dresde, Leipzig i Düsseldorf, maig 1849 - maig 1852)
    (instrumentat el 1852)