Acord
En els somnis silenciosos del meu bressol infantil,
davant d’una finestra, lluminosa i d’ample batent,
hi ha un castanyer verd i daurat.
La cambra era plena de llum dansant i canviant.
I a dalt lluïa el cel clar i llunyà,
i ho coronava tot amb una orla d’argent ...
Agafa el teu violí, Sr. Passat...
Llavors en parlaren amb amabilitat,
i una mirada estimada i serena em tranquil·litzà,
i fins i tot el desconegut se’m féu familiar.
I quan vaig haver construït vaixells i castells,
sorgits de la primera insolència creadora,
la mare em mirava dissimuladament,
i segur que li agradava el que jo feia.
Des de llavors no he tornat a veure aquella cambra.
Ara hi viuen les joies i dolors d’altres persones,
i a penes conec la casa i el carrer.
Només en els somnis del meu bressol infantil,
davant d’una finestra, lluminosa i d’ample batent,
hi ha un castanyer verd i daurat.
Agafa el teu violí, Sr. Passat...