Poema original
Allerseelen
Stell’ auf den Tisch die duftenden Reseden,
Die letzten rothen Astern trag’ herbei,
Und laß uns wieder von der Liebe reden
Wie einst im Mai.
Gib mir die Hand, daß ich sie heimlich drücke,
Und wenn man’s sieht, mir ist es einerlei,
Gib mir nur einen deiner süßen Blicke
Wie einst im Mai.
Es blüht und funkeln heut’ auf jedem Grabe,
Ein Tag im Jahre ist den Todten frei;
Komm’ an mein Herz, daß ich dich wieder habe,
Wie einst im Mai.
Poema en català
Dia de difunts
Deixa sobre la taula la reseda olorosa,
porta els últims àsters vermells,
i torna’m a parlar d’amor
com antany al maig.
Dóna’m la mà perquè l’acaroni en silenci,
i no em fa res que ens vegin.
Dóna’m una sola de les teves mirades amoroses,
com antany al maig.
En cada tomba hi ha avui flors i olors,
un dia a l’any els morts són lliures,
torna al meu cor, que et torni a abraçar
com antany al maig.