Poema original
Alphorn
Ein Alphorn hör’ ich schallen,
Das mich von hinnen ruft,
Tönt es aus wald’gen Hallen?
Tönt es aus blauer Luft?
Tönt es von Bergeshöhe,
Aus blumenreichem Thal?
Wo ich nur steh’ und gehe,
Hör ich’s in süßer Qual.
Bei Spiel und frohem Reigen,
Einsam mit mir allein,
Tönt’s, ohne je zu schweigen,
Tönt tief ins Herz hinein.
Noch nie hab’ ich gefunden
Den Ort, woher es schallt,
Und nimmer wird gesunden
Dieß Herz, bis ies verhallt.
Poema en català
Trompa alpina
Sento ressonar una trompa alpina,
que m’empeny lluny d’ací,
m’arriba el so des dels espais bosquetans
o em ve del cel blau?
Ve dels cims de les muntanyes
o de la vall plena de flors?
Allà on vaig i em deturo,
el sento amb dolç turment.
Quan toca alegres danses
i estic sol amb mi mateix,
sona sense emmmudir,
i m’arriba al fons del cor.
Mai no he trobat l’indret
des d’on m’arriba el so,
i mai no sanarà el meu cor
fins que deixi de percebre’l.