Amor
Prop del foc seia l’infant
Amor, Amor
amb els ulls embenats.
Com es venta amb les ales
mentre somriu a l’escalfor!
Atenció, Amor, atenció, infant!
I les flames creixen amb el vent,
Amor, Amor,
atenció, infant!
Quan les ales se t’encenguin
correràs sobre les espines,
atenció, atenció, infant encegat!
Però res no sent l’infant;
Amor, Amor,
mira, cuita;
t’ha caigut una guspira a les ales!
I baixa cridant des del turó
el castigat infant entremaliat.
Una font per a refrescar-se,
Amor, Amor,
cerca l’infant;
mira, ara es fica entre les espines
que la malícia d’antigues ires
ha col·locat en el camí.
Mare, mare, vine de pressa,
Amor, Amor
es crema!
I amb les espines també es cremen
totes les roses que allà floreixen!
Castiga, mare, l’infant!
Però, ai, l’amor de mare és cec,
Amor, Amor
és renyat
dolçament per la mare,
i daurades altre cop pel foc
deixa les ales a l’infant.
Un exemple ben dolent donà l’infant,
Amor, Amor,
quin poc enteniment!
Perquè amb les ales més belles i noves,
els infants juguen de bon grat amb el foc.
Hauries d’escarmentar, infant socarrimat!
Prop del foc seia l’infant
Amor, Amor,
amb els ulls embenats;
amb les petites ales venta
les flames i riu,
venta i riu l’astut infant!
Ai, les ales cremen l’infant!
Amor, Amor,
corre de pressa,
Oh, com el crema l’ardor!
Batent les ales, plora;
demanant ajut, l’astut infant
s’esquitlla en la sina de la pastora.
I la pastora ajuda l’infant,
Amor, Amor,
dolent i cec.
Mira, pastora, el teu cor crema,
no has reconegut el murri.
Mira, les flames creixen de pressa,
guarda’t, guarda’t de l’astut infant!