Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Amor, op. 68/5
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Clemens Brentano
  • Poema original
    Amor
     
    Am dem Feuer saß das Kind.
                  Amor, Amor,
                  Und war blind;
    Wie er mit den Flügeln fächelt,
    Wie er zu der Wärme lächelt,
    Hüt dich, Amor, hüt dich, Kind!
     
    Und die Flamme wächst im Wind,
                  Amor, Amor,
                  Hüt dich, Kind!
    Wenn die Flüglein dir entbrennen,
    Wirst du in die Dornen rennen,
    Hüt dich, hüt dich, blindes Kind!
     
    Doch es höret nicht das Kind;
                  Amor, Amor,
                  Sieh geschwind,
    Fällt ein Fünklein in den Flügel,
    Schreiend stürzt nun von dem Hügel
    Das bestrafte böse Kind.
     
    Wo er eine Quelle find,
                  Amor, Amor,
                  Sucht das Kind;
    Sieh, da stürzt er in die Dorne,
    Die am Weg vom alten Zorne
    Boshaft aufgestellet sind.
     
    Mutter, Mutter, komm geschwind,
                  Amor, Amor
                  Brennt, das Kind!
    Mit den Dornen auch verglühten
    All die Rosen, die dran blühten,
    Strafe, Mutter, nun das Kind.
     
    Doch, ach! Mutterlieb ist blind,
                  Amor, Amor
                  Ward gelind
    Von der Mutter ausgescholten,
    Und in Feuer neu vergolden
    Ließ die Flüglein sie dem Kind.
     
    Böses Beispiel gab das Kind
                  Amor, Amor
                  Leicht gesinnt,
    Weil die Flüglein, schöner, neuer,
    Spielen Kinder gern mit Feuer,
    Scheu es doch, gebranntes Kind!
     
    An dem Feuer saß das Kind.
                  Amor, Amor,
                  Und ward blind;
    Mit dem kleinen Flügel fächelt
    In die Flamme er und lächelt,
    Fächle, lächle, schlaues Kind!
     
    Ach, der Flügel brennt dem Kind,
                  Amor, Amor
                  Läuft geschwind!
    “O, wie mich die glut durchpeinet!”
    Flügelschlagend laut er weinet,
    In der Hirtin Schoß entrinnt
    Hülfeschreiend das schlaue Kind.
     
    Und die Hirtin hilft dem Kind
                  Amor, Amor
                  Bös und blind.
    Hirtin, sieh, dein Herz entbrennet,
    Hast den Schelm du nicht gekennet?
    Sieh, die Flamme wächst geschwind,
    Hüt’ dich vor dem schlauen Kind!
  • Poema en català

    Amor

    Prop del foc seia l’infant
                  Amor, Amor
                  amb els ulls embenats.
    Com es venta amb les ales
    mentre somriu a l’escalfor!
    Atenció, Amor, atenció, infant!

    I les flames creixen amb el vent,
                  Amor, Amor,
                  atenció, infant!
    Quan les ales se t’encenguin
    correràs sobre les espines,
    atenció, atenció, infant encegat!

    Però res no sent l’infant;
                  Amor, Amor,
                  mira, cuita;
    t’ha caigut una guspira a les ales!
    I baixa cridant des del turó
    el castigat infant entremaliat.

    Una font per a refrescar-se,
                  Amor, Amor,
                  cerca l’infant;
    mira, ara es fica entre les espines
    que la malícia d’antigues ires
    ha col·locat en el camí.

    Mare, mare, vine de pressa,
                  Amor, Amor
                  es crema!
    I amb les espines també es cremen
    totes les roses que allà floreixen!
    Castiga, mare, l’infant!

    Però, ai, l’amor de mare és cec,
                  Amor, Amor
                  és renyat
    dolçament per la mare,
    i daurades altre cop pel foc
    deixa les ales a l’infant.

    Un exemple ben dolent donà l’infant,
                  Amor, Amor,
                  quin poc enteniment!
    Perquè amb les ales més belles i noves,
    els infants juguen de bon grat amb el foc.
    Hauries d’escarmentar, infant socarrimat!

    Prop del foc seia l’infant
                  Amor, Amor,
                  amb els ulls embenats;
    amb les petites ales venta
    les flames i riu,
    venta i riu l’astut infant!

    Ai, les ales cremen l’infant!
                  Amor, Amor,
                  corre de pressa,
    Oh, com el crema l’ardor!
    Batent les ales, plora;
    demanant ajut, l’astut infant
    s’esquitlla en la sina de la pastora.

    I la pastora ajuda l’infant,
                  Amor, Amor,
                  dolent i cec.
    Mira, pastora, el teu cor crema,
    no has reconegut el murri.
    Mira, les flames creixen de pressa,
    guarda’t, guarda’t de l’astut infant!

  • (El poema, de “Aloys und Imelde”, prengué la forma definitiva en la seva segona edició. El poema original, musicat per Strauss, només tenia tres estrofes, lleugerament diferents)
    (Lied, Op. 68/5, RSWV 235/5, Zürich, 21 de febrer 1918)
    (Orquestració, Garmisch, 3 de juliol 1940)