Poema original
Aus den Liedern der Trauer II
Von dunklem Schleier umsponnen
Ist mir das Tageslicht;
Wohl steigen neue Sonnen –
Ich seh’ sie nicht.
Mir schweift der Blick hinuber
In Weiten, dämmerfern:
Vom Himmel blinkt ein trüber
Einsamer Stern.
Ein Mädchen bleich von Wangen
Winkt mir von drüben zu:
Ich bin vorangegangen,
Was zögerst du?
Poema en català
De les cançons de la tristesa, II
Coberta de vels obscurs
està per a mi la llum del dia,
encara que surtin nous sols...
jo no els veuré.
Passejo la mirada
per la llunyania crepuscular:
brilla en el cel una estrella
deslluïda i solitària.
Una noia de pàl·lides galtes
em saluda des del més enllà:
“He passat la primera,
per què trigues tant?”