Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Barkarole, op. 17/6
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Adolf Friedrich, Graf von Schack
  • Poema original
     
    Barkarole
     
    Um der fallenden Ruder Spitzen
    Zittert und leuchtet ein schimmernder Glanz,
    Flieht bei jedem Schlage mit Blitzen
    Hin von Wellen zu Wellen im Tanz.
     
    Mir im Busen von Liebeswonnen
    Zittert und leuchtet das Herz wie die Fluth,
    Jubelt hinauf zu den Sternen und Sonnen,
    Bebt zu vergehn in der wogenden Gluth.
     
    Schon auf dem Felsen durchs Grün der Platane
    Seh’ ich das säulengetragene Dach,
    Und das flimmernde Licht am Altane
    Kündet mir, daß die Geliebte noch wach.
     
    Fliege, mein Kahn!und birg uns verschwiegen,
    Birg uns, selige Nacht des August!
    Süß wohl ist’ auf den Wellen sich wiegen,
    Aber süßer an ihrer Brust.
  • Poema en català
     
    Barcarola
     
    En la punta dels rems devallants
    tremola i brilla una resplendent lluïssor,
    que llampegueja a cada cop de rem
    com dansant d’onada en onada.
     
    En el meu pit ple de delícies d’amor
    tremola i brilla el cor com la marea,
    exulta alegre cap a les estrelles i els astres,
    tremola fins a abrusar-se en l’ardor bategant.
     
    Sobre les penyes a través del verd dels plàtans
    veig ja la teulada aguantada per columnes,
    i la llum que brilla en l’eixida
    em diu que l’estimada encara està desperta.
     
    Vola, barca meva, i amaga’ns discretament,
    amaga’ns, benaurada nit d’agost!
    És dolç bressolar-se sobre les ones,
    però més dolç, més dolç sobre el teu pit.
  • (Lied, Op. 17/6, RSWV 149/6, 22 de març 1887)