Barcarola
En la punta dels rems devallants
tremola i brilla una resplendent lluïssor,
que llampegueja a cada cop de rem
com dansant d’onada en onada.
En el meu pit ple de delícies d’amor
tremola i brilla el cor com la marea,
exulta alegre cap a les estrelles i els astres,
tremola fins a abrusar-se en l’ardor bategant.
Sobre les penyes a través del verd dels plàtans
veig ja la teulada aguantada per columnes,
i la llum que brilla en l’eixida
em diu que l’estimada encara està desperta.
Vola, barca meva, i amaga’ns discretament,
amaga’ns, benaurada nit d’agost!
És dolç bressolar-se sobre les ones,
però més dolç, més dolç sobre el teu pit.