Poema original
Das Bächlein
Du Bächlein silberhell und klar,
Du eilst vorüber immerdar.
Aam Ufer steh’ ich, sinn’ und sinn’:
Wo kommst du her, wo gehst du hin?
Ich komm’ aus dunkler Felsen Schoß,
Mein Lauf geht über Blum’ und Moos.
Auf meinem Spiegel schwebt so mild
Des blauen Himmels freundlich Bild.
Drum hab’ ich frohen Kindersinn,
Es treibt mich fort, weiß nicht wohin.
Der mich gerufen aus dem Stein,
Der, denk’ ich, wird mein Führer sein!
Poema en català
El rierol
Rierol transparent i argentí,
sempre t’apresses més enllà.
Jo sóc a la riba, pensarós:
d’on vens, cap on vas?
Vinc de l’obscura sina de les roques,
la meva cursa travessa flors i molsa;
al meu mirall es reflexa dolçament
l’amable imatge del cel blau.
Per això tinc una alegre ment infantil,
que m’empeny no sé vers on.
Qui em cridi des de la roca,
em penso, serà el meu guia.