Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Das Schloß am Meere, op. AV 92 (Richard Strauss)

  • Obra: Das Schloß am Meere, op. AV 92
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Ludwig Uhland
  • Poema original
     
    Das Schloß am Meere
     
    Hast du das Schloß gesehen,
    Das hohe Schloß am Meer?
    Golden und rosig wehen
    Die Wolken drüber her.
     
    Es möchte sich niederneigen
    In die spiegelklare Flut;
    Es möchte streben und steigen
    In der Abendwolken Glut.
     
    “Wohl hab ich es gesehen,
    Das hohe Schloß am Meer,
    Und den Mond darüber stehen,
    Und Nebel weit umher.”
     
    Der Wind und des Meeres Wallen
    Gaben sie frisches Klang?
    Vernhamst du aus hohen Hallen
    Saiten und Festgesang?
     
    Die Winde, die Wogen alle
    Lagen in tiefer Ruh’,
    Einem Klagelied aus der Halle
    Hört ich mit Tränen zu.”
     
    Sahest du oben gehen
    Den König und sein Gemahl?
    Der roten Mäntel wehen,
    Der goldnen Kronen Strahl?
     
    Führten sie nicht mit Wonne
    Eine schöne Jungfrau dar,
    Herrlich wie eine Sonne,
    Strahlend im goldnen Haar?
     
    “Wohl sah ich die Eltern beide,
    Ohne der Kronen Licht,
    Im schwarzen Trauerkleide;
    Die Jungfrau sah ich nicht.”
  • Poema en català
     
    El castell tocant el mar
     
    Has vist el castell,
    el gran castell tocant el mar?
    Els núvols passen per sobre
    daurats i rosats.
     
    S’inclina per a emmirallar-se
    en la clara superfície de les aigües;
    s’eleva anhelant
    cap els encesos núvols del capvespre.
     
    “L’he vist molt bé
    el gran castell tocant el mar,
    i la lluna que hi havia al damunt,
    i la boira al seu voltant.”
     
    El vent i les ones del mar
    tenien un so agradable?
    Et varen arribar des dels alts salons
    músiques i cançons festives?”
     
    “Els vents i totes les ones
    reposaven en profund silenci,
    i una trista cançó vaig sentir
    amb llàgrimes, des dels salons.”
     
    Vas veure passar per allà dalt
    el rei i la seva esposa,
    amb el mantell vermell onejant al vent,
    i la corona daurada guspirejant?
     
    No els acompanyava, feliç,
    una bella donzella,
    esplendorosa com el sol,
    de brillants cabells daurats?
     
    “Vaig veure molt bé els dos vells,
    sense la brillant corona,
    amb negres vestits de dol:
    no vaig veure cap donzella.”
  • (Melodrama per a recitador i piano, Op. AV 92, RSWV 191, Charlottenburg, 12 de març 1899)