El vespre
(Segons una pintura)
Pon-te, déu resplendent, els camps tenen set
de la rosada restauradora, l’home es consum,
els corsers marxen cansats,
submergeix ton carruatge!
Mira qui et saluda amb amable somriure
des de les ones del mar cristal·lí! La reconeix el teu cor?
Els corsers volen més ràpids,
ens saluda Tetis, la deessa:
El conductor baixa,veloç, del carruatge
i es llança als seus braços. Cupido agafa les rendes,
els corsers s’aturen silenciosos,
i beuen del corrent refrescant.
Amb pas suau puja cap al cel
la nit perfumada; el dolç amor la segueix.
Reposeu i estimeu!
Febus, l’enamorat, reposa.