Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Deutsche Motette, op. 62 (Richard Strauss)

  • Obra: Deutsche Motette, op. 62
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Friedrich Gottlieb Rückert
  • Poema original
     
    Deutsche Motette
    (nach Dschelaleddin Rumi)
     
    Die Schöpfung ist zu Ruh gegangen,
                  O wach in mir!
    Es will der Schlaf auch mich befangen,
                  O wach in mir!
     
    Du Auge, das im Himmel wachet
                  Mit Sternenblick,
    Wenn mir die Augen zugegangen,
                  O wach in mir!
     
    Du Licht, im Äther höher strahlend
                  Als Sonn und Mond;
    Wenn Sonn und Mond ist ausgegangen,
                  O wach in mir!
     
    Wenn sich der Sinne Tor geschlossen
                  Der Außenwelt,
    So laß die Seel in sich nicht bangen,
                  O wach in mir!
     
    Laßt nicht die Macht der finsternisse,
                  Das Graun der Nacht,
    Sieg übers innre Licht erlangen,
                  O wach in mir!
     
    O laß im feuchten Hauch der Nächte,
                  Im Schattenduft,
    Nicht sprossen sündiges Verlangen,
                  O wach in mir!
     
    Laß aus dem Duft von Edens Zweigen
                  In meinem Traum
    Die Frucht des Lebens niederhangen,
                  O wach in mir!
     
    O zeige mir, mich zu erquicken,
                  Im Traum das Werk
    Geendet,das ich angefangen,
                  O wach in mir!
     
    In deinem Schoße will ich schlummern,
                  Bis neu mich weckt
    Die Morgenröte deiner Wangen;
                  O wach in mir!
  • Poema en català
     
    Motet aleman
    (segons Scheladedí Rumi)
     
    La creació s’ha retirat a descansar,
                  oh, vetlla per mi!
    També la son s’apoderarà de mi,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Tu, ull que vetlles en el cel
                  amb mirada d’estrella,
    quan se’m tanquin els ulls,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Tu, llum que brilles en l’atzur
                  més que el sol i la lluna,
    quan el sol i la lluna s’hagin apagat,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Quan les portes del pensament m’aïllin
                  del món exterior,
    fes que l’ànima no s’espanti,
                  oh, vetlla per mi!
     
    No deixis que les forces de l’obscuritat
                  i els horrors de la nit
    triomfin sobre la llum interior,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Oh, no deixis que els hàlits de la nit
                  i les ombres perfumades
    despertin en mi anhels pecaminosos,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Fes que en els meus somnis
                  la fruita de la vida
    pengi de les oloroses branques de l’Edén,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Oh, mostra’m, en somni reparador,
                  acabada l’obra
    que he començat,
                  oh, vetlla per mi!
     
    Vull dormir en la teva sina
                  fins que em torni a despertar
    l’aurora rogent de les teves galtes;
                  oh, vetlla per mi!
  • (Motet per a quatre veus solistes i cor mixt a setze veus, a cappella, Op. 62, RSWV 230, Garmisch,
    22 de juny 1913)