Poema original
Die Nacht
Aus dem Walde tritt die Nacht,
An den Bäumen schleicht sie leise,
Schaut sich um im weiten Kreise,
Nun gib Acht!
Alle Lichter dieser Welt,
Alle Blumen, alle Farben
Löscht sie aus und stiehlt die Garben
Weg von Feld.
Alles nimmt sie, was nur hold,
Nimmt das Silber weg des Stromes
Nimmt vom Kupferdach des Domes
Weg das Gold
Ausgeplündert steht der Strauch:
Rücke näher, Seel’ an Seele,
O die Nacht, mir bangt, sie stehle
Dich mir auch.
Poema en català
La nit
Surt la nit del bosc,
camina lentament des dels arbres,
mira el seu ampli entorn,
ara ves amb compte!
Totes les llums d’aquest món,
totes les flors i tots el colors,
els apaga, i roba
els gavells del camp.
S’emporta tot el que era preciós,
s’emporta la plata del riu,
s’emporta l’or de la cúpula
de la catedral.
Saquejat està l’arbust,
acosta’t més, l’ànima a l’ànima,
oh, la nit!, em fa por que et robi
a tu també.