Poema original
Die Zeitlose
Auf frisch gemähtem Weideplatz
Steht einsam die Zeitlose,
Den Leib von einer Lilie,
Die Farb’ von einer Rose.
Und es ist Gift, was aus dem Kelch,
Dem reinen, blickt, so röthlich;
Die letzte Blum’, die letzte Lieb’
Sind beide schön, doch tödtlich.
Poema en català
El cólquic
En el prat segat de nou
hi ha un còlquic solitari,
amb el cos d’una assutzena,
i el color d’una rosa.
Però és verí el que en el calze,
tan pur, brilla vermellós.
La última flor, l’últim amor:
ambdós són bells, però mortals.