Poema original
Frühling
In dämmrigen Grüften
Träumte ich lang
Von deinen Blumen und blauen Lüften,
Von deinem Duft und Vogelgesang.
Nun liegst du erschlossen
In Gleiß und Zier
Von Licht übergossen
Wie ein Wunder vor mir.
Du kennest mich wieder,
Du lockest mich zart,
Es zittert durch all meine Glieder
Deine selige Gegenwart.
Poema en català
Primavera
A la penombra del sepulcre
somniava sovint
els teus arbres i els teus cels blaus,
el teu perfum i els teus cants d’ocells.
Ara estàs davant meu,
resplendent i gloriosa,
inundada de llum
com un miracle.
Em reconeixes,
em saludes cordialment,
i tots els meus membres tremolen
amb la teva sagrada presència.