Poema original
Heimkehr
Leiser schwanken die Äste,
Der Kahn fliegt uferwärts,
Heim kehrt die Taube zum Neste,
Zu dir kehrt heim mein Herz.
Genug am schimmernden Tage,
Wenn rings das Leben lärmt,
Mit irrem Flügelschlage
Ist es ins Weite geschwärmt.
Doch nun die Sonne geschieden
Und Stille sich senkt auf den Hain,
Fühlt es: bei dir ist der Frieden,
Die Ruhe bei dir allein.
Poema en català
Retorn a la llar
Oscil·len, lleugeres, les branques,
la barca navega cap a la platja,
el colom torna al seu niu,
el meu cor torna a casa: a tu.
Ja n’hi ha prou dels dies rutilants
en que la vida avalota al meu voltant,
i amb aleteigs embogits
deliro per tot arreu.
Ara que s’ha post el sol
i el silenci s’estén pel bosc,
ho sento: en tu està la pau,
el descans només en tu.