Poema original
Heimliche Aufforderung
Auf, hebe die funkelnde Schaale
empor zum Mund,
Und trinke beim Freudenmale
dein Herz gesund.
Und wenn du sie hebst, so winke
mir heimlich zu,
Dann lächle ich, und dann trinke
ich still wie du...
Und still gleich mir betrachte
um uns das Heer
Der trunkenen Schwätzer –verachte
sie nicht zu sehr.
Nein, hebe die blinkende Schaale,
gefüllt mit Wein,
Und laß beim lärmenden Male
sie glücklich sein.
Doch hast du das Mahl genossen,
den Durst gestillt,
Dann verlasse der lauten Genosse
festfreudiges Bild,
Und wandle hinaus in den Garten
zum Rosenstrauch, –
Dort will ich dich dann erwarten
nach alten Brauch,
Und will an die Brust dir sinken
eh’ du’s erhofft,
Und deine Küsse trinken,
wie ehmals oft,
Und flechten in deine Haare
der Rose Pracht,
O komme, du wunderbare,
ersehnte Nacht!
Poema en català
Invitació secreta
Amunt, aixeca fins a la boca
la copa refulgent,
i beu amb el cor ben sà
en l’àpat de la joia.
I quan l’aixequis,
mira’m secretament,
llavors somriuré i beuré
tan callat com tu.
I callada al meu costat
contempla la colla
d’embriacs xerraires... no els
menyspreïs massa.
No, aixeca la brillant copa,
plena de vi,
i continuem feliços
el sorollós banquet.
Però quan hagis gaudit del menjar,
i calmada la set,
oblida’t llavors alegrement
dels sorollosos companys.
I surt a fora al jardí,
cap als rosers,
allà t’estaré esperant,
com fèiem abans.
I em reclinaré damunt del teu pit,
abans que no ho esperis,
i beuré els teus besos
com abans,
i posaré en els teus cabells
l’esplendor de les roses.
Oh, vine, nit meravellosa
i freturada!