Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Heimliche Aufforderung, op. 27/3
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: John Henry Mackay
  • Poema original
     
    Heimliche Aufforderung
     
    Auf, hebe die funkelnde Schaale
                  empor zum Mund, 
    Und trinke beim Freudenmale
                  dein Herz gesund.
    Und wenn du sie hebst, so winke
                  mir heimlich zu,
    Dann lächle ich, und dann trinke
                  ich still wie du...
     
    Und still gleich mir betrachte
                  um uns das Heer 
    Der trunkenen Schwätzer –verachte
                  sie nicht zu sehr.
    Nein, hebe die blinkende Schaale,
                  gefüllt mit Wein,
    Und laß beim lärmenden Male
                  sie glücklich sein.
     
    Doch hast du das Mahl genossen,
                  den Durst gestillt,
    Dann verlasse der lauten Genosse
                  festfreudiges Bild,
    Und wandle hinaus in den Garten
                  zum Rosenstrauch, –
    Dort will ich dich dann erwarten
                  nach alten Brauch,
     
    Und will an die Brust dir sinken
                  eh’ du’s erhofft,
    Und deine Küsse trinken,
                  wie ehmals oft,
    Und flechten in deine Haare
                  der Rose Pracht,
    O komme, du wunderbare,
                  ersehnte Nacht! 
  • Poema en català
     
    Invitació secreta
     
    Amunt, aixeca fins a la boca
                  la copa refulgent,
    i beu amb el cor ben sà
                  en l’àpat de la joia.
    I quan l’aixequis,
                  mira’m secretament,
    llavors somriuré i beuré
                  tan callat com tu.
     
    I callada al meu costat
                  contempla la colla
    d’embriacs xerraires... no els
                  menyspreïs massa.
    No, aixeca la brillant copa,
                  plena de vi,
    i continuem feliços
                  el sorollós banquet.
     
    Però quan hagis gaudit del menjar,
                  i calmada la set,
    oblida’t llavors alegrement
                  dels sorollosos companys.
    I surt a fora al jardí,
                  cap als rosers,
    allà t’estaré esperant,
                  com fèiem abans.
     
    I em reclinaré damunt del teu pit,
                  abans que no ho esperis,
    i beuré els teus besos
                  com abans,
    i posaré en els teus cabells
                  l’esplendor de les roses.
    Oh, vine, nit meravellosa
                  i freturada!
  • (Lied, Op. 27/3, RSWV 170/3, Weimar, 22 de maig 1894)