Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Herbstabend, RSWV 226
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: No identificat
  • Poema original
     
    Herbstabend
     
    Ein Brausen geht durch den sterbenden Wald,
    Das sind der Herbstnacht Stürme;
    In Grauen gehüllt und in Dunkelheit,
    Wie liegen die Lande so fremd und so weit!
    Die Blätter fliegen tot un kalt,
    Fern klingen die Glocken der Türme.
     
    Zur wilden Jagd nach vergänglichem Gut
    Drängt dort sich die eilige Menschenflut,
    Die Brandung wächst in den Gassen,
    Wer hört auf den schüttenden Glockenklang?
    Er tönt die einsame Felder entlang
    Hoch über den Köpfen der Massen.
     
    Geflügelten Rades steuert die Zeit
    Zermalmend fort über Lust und Leid
    Durch ungemessene Fernen, -
    Du lausche dem Klang mit gefühligem Ohr,
    Erhebe den Blick zum Himmel empor,
    Zu den rettenden ewigen Sternen!
  • Poema en català
     
    Vespre tardoral
     
    Un brunzit travessa el bosc moribund,
    són les tempestes de la nit de tardor;
    embolcallades per horror i foscor,
    que estranyes i llunyanes jeuen les terres!
    Les fulles volen mortes i fredes,
    llunyanes sonen les campanes de la torre.
     
    Cap a la cacera salvatge de bens efímers
    es precipita l‘apressat flux humà,
    la ressaca creix als carrers,
    qui escolta el so escampat per les campanes?
    Ressona pels camps solitaris
    per damunt dels caps de les multituds.
     
    El temps avança amb rodes alades
    esclafant joies i dolors
    per llunyanies sense mesura...
    Escolta el so amb orelles sensibles,
    eleva la mirada cap al cel,
    cap a les salvadores estrelles eternals!
  • (Deu compassos d’acompanyament pianístic d’un Lied per a veu i piano, RSWV 226, abans de 1910)