Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Hochzeitlich Lied, op. 37/6
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Anton Lindner
  • Poema original
     
    Hochzeitlich Lied
     
    Lass Akaziendufte schaukeln
    Rosen durch die Fenster gaukeln
    Blütenfee das bist du!
    Deine buchenroten Locken
    Läuten mir wie Märchenglocken
    Und die weiten Täler locken...
    Komm, mein Kind,wir gehn zur Ruh!
     
    In das Land der blassen Farben
    Ziehn wie ein und Purpurgarben
    Fächeln stille Flammen zu;
    Horch, schon zittern weiche Lieder
    Mond enthüllt sein Schneegefieder
    Fieberheiß die reifen Glieder
    Ziehn wir, Hand in Hand zur Ruh.
     
    Leise Scham, so schüchtern gleitend,
    Lichte Rosenflügel spreitend,
    Deckt die Äuglein, deckt dich zu.
    Klingts im Park von Zymbeln, Zinken,
    Will durch Fenster Venus winken,
    Müssen Band und Seide sinken,
    Komm, mein Kind, wir ziehn zur Ruh.
  • Poema en català
     
    Cançó nupcial
     
    Deixa que alenin les aromes d’acàcia,
    que les roses entabanin en les finestres,
    una fada florida, que això és el que ets ara!
    Els teus rulls vermells om els faigs
    em fan sentir fabuloses campanes.
    que criden cap a llunyanes valls...
    Vine, criatura, anem a reposar!
     
    Anirem al país dels colors pàl·lids,
    on els gavells purpuris
    vacil·len en ones silencioses;
    escolta, sonen belles les cançons lleugeres,
    la lluna descoloreix el seu plomatge de neu,
    i amb els nostres membres cansats i ardents de febre,
    anem, la meva mà en la teva, cap a la pau.
     
    S’esquitlla tímidament una lleugera vergonya
    obrint les seves lluminoses ales rosades,
    i et cobreix els ulls, et cobreix a tu.
    En el parc se senten címbals i cornetes,
    Venus ens invita des de la finestra,
    hem de deixar les cintes i les sedes,
    vine, criatura, anem a reposar!
  • (Lied, Op. 37/6, RSWV 187/6, 1 de febrer - 30 de març 1898)