Cançó nupcial
Deixa que alenin les aromes d’acàcia,
que les roses entabanin en les finestres,
una fada florida, que això és el que ets ara!
Els teus rulls vermells om els faigs
em fan sentir fabuloses campanes.
que criden cap a llunyanes valls...
Vine, criatura, anem a reposar!
Anirem al país dels colors pàl·lids,
on els gavells purpuris
vacil·len en ones silencioses;
escolta, sonen belles les cançons lleugeres,
la lluna descoloreix el seu plomatge de neu,
i amb els nostres membres cansats i ardents de febre,
anem, la meva mà en la teva, cap a la pau.
S’esquitlla tímidament una lleugera vergonya
obrint les seves lluminoses ales rosades,
i et cobreix els ulls, et cobreix a tu.
En el parc se senten címbals i cornetes,
Venus ens invita des de la finestra,
hem de deixar les cintes i les sedes,
vine, criatura, anem a reposar!