Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Hymne, op. 34/2 (Richard Strauss)

  • Obra: Hymne, op. 34/2
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Friedrich Gottlieb Rückert
  • Poema original
     
    Hymne
     
    Jakob! dein verlorener Sohn
    Kehret wieder,
    O gräme dich nicht!
    Die Erhörung von Gottes Thron
    Steig hernieder
    O gräme dich nicht!
     
    Dieses traurige Herz wird einst
    Ruh genießen,
    O sei nicht betrübt!
    Jene Träne, welche du weinst,
    Wird zerfließen,
    O gräme dich nicht!
     
    Wenn zur harrenden Erdenbraut
    Mit Liebkosen
    Der Frühling kehrt,
    Wird der Nachtigall Nest gebaut
    Unter Rosen,
    O gräme dich nicht!
     
    Daß du der Sterne heimlisches Tun
    Siehst nicht freier,
    O hadre du nicht;
    Weltgeheimnisse wollen ruhn
    Unterm Schleier
    O gräme dich nicht!
     
    Wenn der Strom des Verderbens braust
    Übers Gemäuer
    Irdischer Lust,
    Du, von der Arche des Herrn behaust,
    Trau dem Steuer,
    O gräme dich nicht!
     
    Zwar bedenklich ist unser Gang,
    Wo wir uns wenden,
    Kein Ziel zu sehn;
    Aber ein jeder Weg, wie lang,
    Muß einst enden,
    O gräme dich nicht!
     
    Meine Armut, mein Wehgeschick,
    Was mich kränket
    Und was mich drängt,
    Alles schauet mit einem Blick
    Gott, der’s lenket,
    O gräme dich nicht!
  • Poema en català
     
    Himne
     
    Jacob! aviat tornarà
    el teu fill perdut,
    oh, no t’entristeixis!
    En el tron de Déu
    t’escolten,
    oh, no t’entristeixis!
     
    Aquest cor afligit
    trobarà un dia la pau,
    no et desconsolis!
    Totes les llàgrimes que plores
    es fondran,
    oh, no t’entristeixis!
     
    Quan la primavera torni amb carícies
    a l’enamorada terra
    que l’espera,
    i el rossinyol faci el seu niu
    sota les roses,
    oh, no t’entristeixis!
     
    Perquè no veus obertament
    la vida secreta dels estels,
    no et desesperis;
    als secrets del món els agrada
    de restar velats,
    oh, no t’entristeixis!
     
    Quan el corrent de la perdició
    bramula entre les muralles
    dels plaers terrenals,
    tu, refugiat en l’arca del Senyor,
    confia en el timó,
    oh, no t’entristeixis!
     
    El nostre camí és molt arriscat,
    i no veiem cap meta
    enlloc on mirem;
    però tot camí, per llarg que sigui,
    ha de finir un dia,
    oh, no t’entristeixis!
     
    La meva pobresa, la meva trista sort,
    tot el que em mortifica
    i el que m’oprimeix,
    tot ho veu amb una sola mirada
    el Déu que ens guia,
    oh, no t’entristeixis!
  • (Lied per a cor mixt a setze veus, a cappella, Op. 34/2, RSWV 182/8, Munic, maig 1897)