Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Hymnus, op. 33/3 (Richard Strauss)

  • Obra: Hymnus, op. 33/3
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: No identificat
  • Poema original
     
    Hymnus
     
    Daß du mein Auge wecktest
    Zu diesem goldenen Lichte,
    Daß mich dein Äther umfließt,
    Daß ich ich zu deinem Äther hinauf
    Einen Menschenblick richte,
    Der ihn edler genießt,
    Daß du einen unsterblichen Geist,
    Der dich, Göttliche denket
    Und in die schlalgende Brust
    Gütige, mir des Schmerzes
    Wohlthätige Warnung geschenket
    Und die belohnende Lust,
    Daß du des Geistes Gedanken,
    Des Herzens Gefühle zu tönen
    Mir ein Saitenspiel gabst,
    Kränze des Ruhms und das buhlende
    Glück deinen stolzeren Söhnen,
    Mir ein Saitenspiel gabst,
    Daß dem trunkenen Sinn
    Von hoher Begeistrung beflügelt,
    Schöner das Leben sich mahlt,
    Schöner in der Dichtung Crystall
    Die Wahrheit sich spiegelt,
    Heller die Dämmernde strahlt,
    Große Göttin, dafür soll,
    Bis die Parzen mich fodern,
    Dieses Herzens Gefühl
    Zarter Kindlichkeit voll
    In dankbarem Strahle dir lodern,
    Soll aus dem goldnen Spiel
    Unerschöpflich dein Preiß,
    Erhabne BIlderinn, fließen
    Soll dieser denkende Geist
    An dein mütterlich Herz
    Mit reiner Umarmung sich schließen,
    Bis der Tod sie zerreißt.
  • Poema en català
     
    Himne
     
    Que despertis els meus ulls
    a aquesta llum daurada,
    que el teu hàlit m’envolti,
    que els meus ulls humans puguin veure
    els teus espais celestials,
    i fruir-los noblement,
    que em donis un esperit immortal
    que pensi, divinat, en tu,
    i que regalis, indulgent,
    al meu cor bategant,
    benèfics consols contra el dolor,
    i el recompensis amb plaers,
    que em donis inspiració
    per a cantar els pensaments de l’esperit
    i els sentiments del cor,
    que em donis inspiració
    per a coronar la fama i la felicitat amorosa
    dels teus fills ufanosos,
    que els sentits embriagats,
    i en les ales del més elevat encantament,
    vegin la vida més bella,
    i que més bella s’emmiralli la veritat
    en el cristall de la poesia,
    i que llueïxi més clar el sol ixent,
    i per això, gran deessa,
    fins que les parques em reclamin,
    aquest sentiment del cor,
    ple de delicada innocència,
    t’ha d’enviar raigs d’agraïment,
    i de la seva inspiració daurada
    ha de sorgir, artista sublim,
    la teva inesgotable lloança;
    aquest esperit reflexiu
    s’ha d’unir en una pura abraçada
    al teu cor maternal,
    fins que la mort el destrueixi.
  • (Lied, Op. 33/3, RSWV 180/3, 25 de desembre 1896 - 5 de gener 1897)
    (La partitura de Strauss adjudica aquest poema a Schiller, però aquesta autoria és dubtosa)