Poema original
Ich liebe dich
Vier adlige Rosse
Voran unserm Wagen,
Wir wohnen im Schlosse,
In stolzem Behagen.
Die Frühlichterwellen
Und nächsten der Blitz,
Was all’ sie erhellen,
Ist unser Besitz.
Und irrst du verlassen,
Verbannt durch die Lande:
Mit dir durch die Gassen
In Armut und Schande!
Es bluten die Hände,
Die Füße sind wund,
Vier trostlose Wände,
Es kennt uns kein Hund.
Steht silberbeschlagen
Dein Sarg am Altare,
Sie sollen mich tragen
Zu dir auf die Bahre.
Und fern auf der Haide,
Und stirbst du in Not:
Den Dolch aus der Scheide,
Dir nach in den Tod!
Poema en català
T’estimo
Quatre nobles corsers
davant el nostre cotxe;
vivim en un palau
amb altívola satisfacció.
Tot el que il·luminen
els primers raigs de l’aurora
i els llampcs nocturns,
és propietat nostre.
Però si vaguessis perdut
i proscrit pel món,
aniria amb tu pels carrers,
en la misèria i en el deshonor!
Amb les mans sagnants
i els peus ferits,
entre quatre parets desolades,
on ningú ens conegués.
Si revestit de plata
hi hagués a l’altar el teu taüt,
m’haurien de portar cap a tu.
de cos present.
I si mors en la indigència
en el bosc llunyà,
desembeinat el punyal
et seguiria en la mort!