Volia collir un ramet de flors,
quan va arribar la nit obscura,
i no podia trobar cap flor;
si no, te l’hauria portat.
Caigueren llavors en un trèvol
les llàgrimes de les meves galtes,
i vaig veure una flor
que s’obria en el jardí.
La volia colllir per a tu
però l’obscur trèvol
es posà a parlar:
Ai, no em facis mal!
Que el teu cor sigui gentil!
Recorda la teva pròpia pena,
i no em facis morir adolorit
abans de temps!”
Si no hagués parlat així
quan estava sol al jardí,
l’hauria collit per a tu,
però ara ja no puc.
El meu tresor no ha vingut,
i estic tot sol.
En l’amor sempre hi ha tristesa,
no pot ser d’altre faisó.