Poema original
Im Abendrot
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhn wir beide
Nun überm stillen Land.
Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.
Tritt her, und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.
O weiter stiller Friede!
So tief im Abdendrot
Wie sind wir wandermüde –
Ist das etwa der Tod?
Poema en català
Al capvespre
Hem caminat, la teva mà en la meva,
entre misèries i alegries,
i ara reposem de la caminada
en la terra silenciosa.
Al voltant declinen les valls,
s’enfosqueix l’atmosfera,
encara s’aixequen dues aloses
pels aires, somniadores.
Vine, i deixa que volin,
aviat serà l’hora de dormir;
que no ens perdem
en aquesta solitud.
Oh, segueix, pau silenciosa
i profunda del capvespre!
Estem cansats de caminar...
És això potser la mort?