Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Im Sonnenschein, op. 87/4
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Friedrich Gottlieb Rückert
  • Poema original
     
    Im Sonnenschein
     
    Noch eine Stunde laßt mich hier verweilen
                  Im Sonnenschein,
    Mit B lume Lust und Gram des Lebens theilen
                  Im Sonnenschein!
    Der Frühling kam und schrieb auf Rosenblättern
                  Ein Traumgedicht
    Vom Paradies, ich las die goldnen Zeilen
                  Im Sonnenschein.
    Der Somer kam, das Ird’sche zu verzehren
                  Mit Himmelbrand,
    Ich sah die Ros’ erliegen seinen Pfeilen
                  Im Sonnenschein.
    Es kam der Herbst, das Leben heimzuholen;
                  ich sah ihn nahn,
    Und mit der Ros’ in seiner Hand enteilen
                  Im Sonnenschein.
    Seid mir gegrüßt, ihr BIlder all des Lebens!
                  Die hier ich sah
    Um mich verweilen, mir vorüber eilen
                  Im Sonnenschein.
    Seid mir gegrüßt, ihr Wanderer des Lebens!
                  Die ohne mich,
    Und die mit mir gewandert ein’ge Meilen
                  Im Sonnenschein.
    Zurück ich blick’ und seh die Blumenthäler,
                  So leicht durchwallt,
    Und selbst der Berg’ einst schwer ersteigne Steilen
                  Im Sonnenschein.
    Ich geh die süße Müdigkeit des Lebens
                  Nun auszuruhn,
    Die Lust, den Gram der Erde auszuheilen
                  Im Sonnenschein.
  • Poema en català
     
    A la llum del sol
     
    Deixa’m quedar-me encara aquí una hora més
                  a la llum del sol,
    a compartir el gaudi de les flors i les penes de la vida
                  a la llum del sol!
    Arribà la primavera i escrigué en pètals de rosa
                  un poema evocador
    del paradís, i vaig llegir les daurades ratlles
                  a la llum del sol.
    Arribà l’estiu per a destruir la vida terrenal
                  amb foc celestial,
    i vaig veure com les roses es pansien al seu pas
                  a la llum del sol.
    Arribà la tardor, cercant la vida;
                  la vaig veure arribar
    i escapar-se amb la rosa a la mà
                  a la llum del sol.
    Us saludo, imatges totes de la vida!
                  He vist com us quedàveu
    amb mi, i com us allunyàveu
                  a la llum del sol.
    Us saludo caminants de la vida!
                  Els que heu caminat
    sense mi, i els que ho heu fet amb mi una estona,
                  a la llum del sol.
    Miro enderrera i veig amb quina lleugeresa travessava
                  les valls florides,
    i àdhuc pujava abans les escarpades muntanyes
                  a la llum del sol.
    Camino ara cercant el repòs del dolç
                  cansament de la vida,
    per guarir amb plaer les penes de la terra,
                  a la llum del sol.
  • (Lied per a veu baixa, Op. 87/4 = Op. AV 121, RSWV 268, Garmisch, 24 de febrer 1935)