En el jardí del pare s’amaga una floreta
En el jardí del pare s’amaga
una floreta trista i pàl·lida;
l’hivern es retira, alena la primavera,
però la pàl·lida floreta roman pàl·lida.
La pàl·lida floreta sembla
una núvia malalta.
La pàl·lida floreta em parla suaument:
“Estimat germanet, cull-me!”
Li dic a la pàl·lida floreta: “No ho faré,
mai no et colliré;
cerco amb molt d’interès
una flor vermella com la porpra.”
La pàl·lida floreta diu: “Ja la pots cercar;
fins a la teva gèlida mort
cercaràs en va; mai no trobaràs
una flor vermella com la porpra;
però em pots collir a mi,
estic tan malalta com tu.”
Així murmura insistent la pàl·lida floreta...
Em decideixo i la cullo, ràpid.
i de sobte el meu cor no sagna més,
i s’il·lumina la meva mirada interior.
I al meu pit malalt
hi arriba un tranquil delit angelical.