Poema original
John Anderson mein Lieb
John Anderson, mein Lieb,
Als ich zuerst dich sah,
Wie dunkel war dein Haar,
Wie glatt dein Antlitz da!
Doch jetzt ist kahl dein Haupt,
Schneeweiß dein Haar, un trüb dein Aug’,
Doch Heil und Segen dir,
John Anderson , mein Lieb!
John Anderson, mein Lieb,
Bergauf stiegst du mit mir,
Und manchen lust’gen Tag
Zusammen hatten wir.
Nun geht’s den Berg hinab,
Doch Hand in Hand komm, gib sie mir!
In einem Grab ruhn wir,
John Anderson, mein Lieb!
Poema en català
John Anderson, estimat meu
John Anderson, estimat meu!
Quan per primer cop et vaig veure.
els teus cabells eren negres
i llis era el teu rostre!
Però ara el teu cap és fred,
els cabells blancs com la neu, la teva mirada trista,
però salut i benediccions per a tu,
John Anderson, estimat meu!
John Anderson, estimat meu,
pujàrem junts a la muntanya,
i varèm passar-hi ambdós
molts dies feliços.
Ara anem muntanya avall
agafats de la mà, dóna-me-la!
i descansarem en una tomba,
John Anderson, estimat meu!