Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Käferlied, op. AV 67/4 (Richard Strauss)

• Obra: Käferlied, op. AV 67/4
• Compositor: Richard Strauss
• Poeta: Robert Reinick
• Poema original
   
  Käferlied
   
  Es waren einmal drei Käferknaben,
  Die täten mit Gebrumm, brumm, brumm.
         In Tau Schnäblein tunken
         Und wurden so betrunken,
         Als wär’s ein Faß m it Rum.
   
  Da haben sie getroffen an
  Ein wunderschöne Blum’, Blum’, Blum’.
         Da wollen ganz verstohlen
         Sie Blumenstaub sich holen
         Und flogen um sie herum.
   
  Die Blume, die sie kommen sah,
  War grade auch nicht dumm, dumm, dumm.
         Sie war von schlauem Sinne
         Und reif die Base Spinne:
         “Spinn mir ein Netzlein um”
   
  Die Base Spinne kroch heran
  Und macht die Beine krumm, krumm, krumm.
         Sie spann ein Netz so feine
         Und setzte sich dareine 
         Und saß da mäuchenstumm.
   
  Und als die Käfer kommen an
  Mit heimlischen Gesumm, summ, summ,
         Sind sie hinein geflogen
         Und wurden ausgesogen,
         Half ihnen kein Gebrumm.
   
  Das Blümlein aber lachend sprach
  Und kümmert sich nicht drum, drum, drum.
         “So geht’s, ihr armen Dinger! 
         Ich machtet lange Finger
         Und fingt euch selbst! Wie dumm!”
• Poema en català
   
  Cançó de borinots
   
  Hi havia una vegada tres petits borinots,
  que brunzien molt fort, fort, fort.
         Sucaren els seus pics en la rosada
         i quedaren tan beguts
         com si es tractés d’una bota de rom.
   
  Llavors es varen trobar
  una meravellosa flor, flor, flor.
         I molt furtivament volgueren
         recollir el seu pol·len,
         i volaven al seu voltant.
   
  La flor, que els va veure venir,
  no tenia res de tonta, tonta, tonta.
         Ans era molt astuta,
         i cridà a la comare aranya:
         “Teixeix-me una teranyineta.”
   
  La comare aranya s’esquitllà cap amunt
  tot doblegant les potes, potes, potes.
         Teixí una bella teranyina,
         i s’hi instal·là al bell mig,
         immòbil i callada.
   
  I quan arribaren els borinots
  amb dissimulat brunzit, zit, zit,
         varen anar-hi directament
         i foren xuclats sense que el brunzit
         els servís de res.
   
  I la floreta digué somrient
  sense preocupar-se per ells, ells, ells:
         “Així és la vida, pobres criatures!
         Us esmoleu tant les ungles,
         per atrapar-vos vosaltres mateixos! Què necis!

• Reinick, Robert (1805 - 1852)

• (Lied a quatre veus per a quartet vocal o cor mixt a cappella, Op. AV 67/4, RSWV 92,4, Munic,
  22 d’abril 1880)