Strauss, Richard (1864 - 1949)
Lied der Frauen, wenn die Männer im Kriege sind, op. 68/6 (Richard Strauss)
- Obra: Lied der Frauen, wenn die Männer im Kriege sind, op. 68/6
- Compositor: Richard Strauss
- Poeta: Clemens Brentano
- Poema original
Lied der Frauen, wenn die Männer im Kriege sindWenn es stürmet auf dem Wogen,Strickt die Schifferin zu Haus,Doch ihr Herz ist hingezogenAuf die wilde See hinaus.Bei jeder Welle, die brandetSchäumend an Ufers Rand,Denkt sie: er strandet, er strandet, er strandet,Er kehret mir nimmer zum Land!Bei des Doners wildem TobenSpinnt die Schäferin zu Haus,Doch ihr Herz, das schwebet obenIn des Wetters wildem Saus.Bei jedem Strahle,der klirrteSchmetternd durch Donners Groll,Deint sie: mein Hirte, mein Hirte, mein Hirte,Mir nimmermehr kehren soll!Wenn es in dem Abgrund bebetSitzt der Bergmanns Weib zu Haus,Doch ihr treues Herz, das schwebetIn des Schachtes dunklem Graus.Bei jedem Stoße, der rüttet,Hallend im wankenden Schacht,Denkt sie: verschüttet, verschüttet, verschüttetIst mein Knapp’ in der Erde Nacht!Wenn die Feldschalcht tost un klirret,Sitzt des Kriegers Weib zu Haus,Doch ihr banges Herz, das irretDurch das Feldschlacht wild Gebraus.Bei jedem Schlag, jedem HallenDer Stücke am Berges Wand,Denkt sie: gefallen, gefallen, gefallenIst mein Held nun für’s Vaterland!Aber fern schon über die BergeZiehen die Wetter, der Donner verhallt,Hör’, wie der trunkenen, jubelnden LercheTireli, Tireli siegereich erschallt.Raben zieht weiter! – Himmel wird heiter,Dringe mir, dringe mir – Sonne hervor!Ueber die Berge, – jubendle Lerche,Singe mir, singe mir – Wonne in’s Ohr!Mit Cypreß und Lorbeer kränzetSieg das freudig ernste Haupt.Herr! Wenn er mir niederglänzetMit dem Trauergrün umlaubt!Dann sternlose Nacht sei willkommen,Der Herr hat gegeben den Stern,Der Herr hat genommen, genommen, genommen,Gelobt sei der Wille des Herrn!
- Poema en català
Cançó de les dones, quan els homes són a la guerra
Quan s’encrespen les ones,
la dona del mariner és a casa cosint,
però el seu cor està pensant
en el llunyà mar enfurismat.
A cada ona que s’estavella
escumosa en la platja,
pensa, embarrancarà, embarrancarà, embarrancarà,
i mai més no tornarà a casa!Quan retrunyen salvatges els trons,
la pastora és a casa filant,
però el seu cor és més enllà,
en els murmuris angoixosos del vent.
A cada llampec que s’encén
seguit del rancuniós espetec del tro,
pensa: el meu pastor, el meu pastor, el meu pastor
no tornarà mai més!Quan tremolen els abismes,
la dona del miner és a casa,
però el seu cor fidel batega
en l’obscur horror de la mina.
A cada sotrac que sacseja
sonor la tremolosa mina,
pensa: soterrat, soterrat, soterrat
és el meu miner en la nit de la terra!Quan bramula i ressona la batalla campal,
la dona del guerrer és a casa,
però el seu cor espantat vaga
entre la salvatge cridòria de la batalla.
A cada canonada, cada vegada
que ressona en el mur de la muntanya,
pensa: ha caigut, ha caigut, ha caigut
ara el meu heroi per la seva pàtria!Però ja s’allunyen els llamps i els ecos dels trons
cap a les muntanyes llunyanes,
escolteu com canten el seu tireli victoriós
les aloses alegres i embriagades!
Els corbs s’envolen!... S’alegra el cel!
Vine, vine... sol lluminós!
Per damunt de les muntanyes, joioses aloses,
canteu-me a l’orella els vostres delits!Amb xiprers i llorers corona
el triomf l’alegre i seriosa testa,
Senyor!, quan em mira
rodejada per la tràgica verdor!
Benvinguda sia la nit sense estrelles!
El Senyor ens donà les estrelles,
i el Senyor ens les ha pres,
lloada sia la voluntat del Senyor!
- (Lied, Op. 68/6, RSWV 235/6, Munic, 4 de maig 1918)
(Orquestració, 22 de setembre 1933)
(El poema figura en la comèdia Viktoria und ihre Geschwister, mit fliegenden Fahnen und brennende Lunte, “Victòria i llurs germanes, amb banderes onejant i metxes ardents”, on les estrofes són cantades per diverses noies donant voltes)