Poema original
Lob des Leidens
O schmäht des Lebens Leiden nicht!
Seht ihr die Blätter, wenn sie sterben,
Sich in des Herbstes goldnem Licht
Nicht reicher als im Frühling färben?
Was gleicht der Blühte des Vergehns
Im Hauche des Oktoberwehns?
Krystallner als die klarste Fluth
Erglänzt des Auges Thränenquelle,
Tief dunkler flammt die Abendgluth
Als hoch am Tag die Sonnenhelle,
Und Keiner küßt so heißen Kuß,
Als wer für ewig scheiden muß.
Poema en català
Lloança del sofriment
Oh, no critiqueu els sofriments de la vida!
No veieu les fulles, quan moren
en la llum daurada de la tardor,
més riques que quan s’acoloren en primavera?
Què es pot comparar a la florida del traspàs
en l’hàlit tremolós d’octubre?
Més cristal·lina que el riu més clar
brilla la deu de llàgrimes dels ulls,
més que la llum del sol del migdia
s’encén en la foscor l’ardor del vespre,
I ningú no dóna besos tan ardorosos
com el que s’ha d’acomiadar eternament.