Poema original
Madrigal
In’s Joch beug’ ich den Nacken demuthvoll,
Beug’ lächelnd vor dem Missgeschick dies Haupt,
Dies Herz, das liebt und glaubt,
Vor meiner Feindin. Wider diese Qual
Bäum’ ich mich n icht mit Groll,
Mir bangt vielmehr, sie lindre sich einmal.
Wenn deines Auges Strahl
Dies Leid verwandelt hat in Lebenssaft,
Welch Leid’ hat dann zu tödten mich die Kraft?
Poema en català
Madrigal
Doblego submís l’esquena sota el jou,
em doblego somrient davant la dissort d’aquest cap,
i d’aquest cor, que estima i creu,
davant la meva enemiga. No m’enfronto
amb ira contra aquest dolor,
em fa més por que algun dia es calmi.
Quan l’esplendor dels teus ulls
hagi transformat aquesta pena en vida,
quin dolor tindrà llavors prou força per a matar-me?