Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Mein Geist ist trüb, VA 175 (Richard Strauss)

• Obra: Mein Geist ist trüb, VA 175
• Compositor: Richard Strauss
• Poeta: Julius Körner
• Poeta (VO): Georges Gordon Noël Lord Byron
• Poema original
   
  Mein Geist ist trüb
   
  Mein Herz ist schwer!
  Auf von der Wand die Laute,
  Nur sie allein mag ich noch hören,
  Entlocke mit geschickter Hand
  Ihr Töne, die das Herz betören.
   
  Kann noch m ein Herz ein Hoffen nähren,
  Es zaubert diese Töne her,
  Und birgt mein trocknes Auge Zähren,
  Sie fließen, und mich brennt’s nicht mehr!
   
  Nur tief sei, wild der Töne Fluß,
  Und von der Freude weggekehret!
  Ja, Sänger, daß ich weinen muß,
  Sonst wird das schwere Herz verzehret!
   
  Denn sieh! Von Kummer ward’s genähret,
  Mit stummen Wachen trug es lang,
  Und jetzt vom Äußersten belehret,
  Da brech es oder heil im Sang.
• Poema en català
   
  El meu esperit està trist
   
  El meu cor està oprimit!
  Només el llaüt que penja en la paret,
  només ell vull escoltar!
  Arrenca-li amb les teves mans expertes
  unes tonades que enganyin el meu cor!
   
  Si encara el pot nodrir una esperança,
  que l’encisin aquests sons;
  si encara queden llàgrimes en els meus ulls,
  que brollin i no m’abrasin més!
   
  Que el riu de les tonades sigui ben profund
  i allunyi qualsevol joia!
  Sí, cantaire, necessito cantar,
  si no es consumirà el meu cor oprimit!
   
  Però mira! S’ha nodrit de penes,
  ha suportat llargues vetlles silencioses,
  i ara que tot ho ha conegut,
  o es trencarà o es guarirà amb la cançó.

• Körner, Julius (1793 - 1873)

• Poema en versió original
   
  My soul is dark – Oh!quickly string
         The harp I yet can brook to hear;
  And let thy gentle fingers fling
         Its melting murmurs o’er mine ear.
  If in this heart a hope be dear,
         That sound shall charm it forth again:
  If in these eyes there lurk a tear,
         ‘Twill flow, and cease to burn my brain.
   
  But bid the strain be wild and deep,
         Nor let thy notes of joy be first;
  I tell thee, minstrel, I m ust weep,
         Or else this heavy heart will burst;
  For it hath been by sorrow nursed,
         And ached in sleepless silence long;
  And now ‘tis doom’d to know the worst,
         And break at once – or yield to song.
• (Lied, VA 175, RSWV 128, Munic, 12 de maig 1884) (Perdut)
  (El Lied, perdut, no està editat, i en no disposar de la traducció que feu Adolf Böttger
  de l’original de Byron, utilitzada pel jove Strauss, reprodueixo la que en feu Julius Körner)