Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Mißlungene Liebesjagd, op. AV 101/2 (Richard Strauss)

  • Obra: Mißlungene Liebesjagd, op. AV 101/2
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    Mißlungene Liebesjagd
     
    Ich schell mein Horn ins Jammertal,
    Mein Freud’ ist mir verschwunden,
    Ich hab’ gejagt, muß abelahn,
    Das Wild lauft vor den Hunden.
    Ein edel Tier in diesem Feld
    Hatt’ ich mir auserkoren,
    Das schied von mir, als ich wohl spür’,
    Mein Jagen ist verloren.
     
    Fahr hin, Gewild, in waldes Lust!
    Ich will dir nimmer schrecken
    Mit Jagen dein schneeweiße Brust,
    Ein ander muß dich wecken
    Mit Jägers Schrei und Hundebiß,
    Daß du nit magst entrinnen;
    Halt dich in Hut, mein Tierle gut!
    Mit Leid scheid’ ich von hinnen.
     
    Kein Hochgewild ich fahren kann,
    Das muß ich oft entgelten,
    Noch halt ich stät auf Jägers Bahn,
    Wie wohl mir Glück kommt selten.
    Mag mir nit g’bürn ein Hochwild schön,
    So laß ich mich begnügen,
    An Hasenfleisch, nit mehr ich heisch,
    Das mag mich nit betrügen.
  • Poema en català
     
    Cacera amorosa fracassada
     
    Toco la trompa en la vall de l’aflicció,
    car s’ha esvaït la meva joia,
    he caçat, però ho he hagut de deixar,
    l’animal s’ha escapat davant dels gossos.
    Una noble gasela d’aquests indrets,
    a la qual jo javia escollit:
    se m’ha escapat, quan ja la tenia,
    i s’ha perdut la meva cacera.
     
    Fuig, criatura, pel bosc delitós!
    El meu empait no espantarà més
    el teu pit blanc com la neu,
    és un altre qui et despertarà,
    amb crits de caçadors i dentades de gossos,
    de les quals no podràs escapar;
    estigues previnguda, bestiola estimada!
    M’acomiado de tu amb aflicció.
     
    Mai no podré caçar una presa més noble,
    i això ho hauré de pagar sovint.
    Però seguiré sempre caçant,
    malgrat la poca sort que tinc.
    Ja que no puc obtenir una bella gasela,
    m’hauré de conformar
    amb carn de conill, no demano més,
    això no em podrà enganyar.
  • (Lied per a cor masculí a quatre veus, a cappella, Op. AV 101/2, RSWV 216/2, Berlín, 24 de novembre 1905)
    (El text s’atribueïx al duc Ulrich von Württemberg, encara que en el catàleg straussià
    figura com a cançó popular)