Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Nächtlicher Gang, op. 44/2
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Friedrich Gottlieb Rückert
  • Poema original
     
    Nächtlicher Gang
     
    Die Fahnen flattern
    Im Mitternachtsturm;
    Die Schiefern knattern
    Am Kirchenthurm;
    Ein Windzug zischt,
    Die Latern verlischt –
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
     
    Die Todtenkapell
    Mit dem Knochenhaus;
    Der Mond guckt hell
    Zum Fenster heraus;
    Haußen jeder Tritt
    Geht drinnen auch mit –
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
     
    Der Judendgottsacker
    Am Berg dort herab;
    Ein weißes Geflacker
    Auf jedem Grab;
    Ein Uhu ruft
    Den andern: Schuft –
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
     
    Drüben am Bach
    Auf dem Wintereis,
    Ein Geplatz, ein Gekrach,
    Als ging dort, wer weiß;
    Jetzt wieder ganz still;
    Laß sein, was will –
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
     
    Am Pachthof vorbei;
    Aus dem Hundehaus
    Fahren Kohlschwarz zwei
    Statt des eines heraus,
    Gähnen mich an
    Mit glührothem Zahn–
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
     
    Dort vor dem Fenster,
    Dahinter sie ruht,
    Stehn zwei Gespenster
    Und halten die Hut;
    Drin schläft die Braut,
    Ächzt im Traume laut –
    Es muß doch zur Liebsten gehn!
  • Poema en català
     
    Camí nocturn
     
    Tremolen les banderes
    amb la tempesta de mitjanit;
    espeteguen els batalls
    al campanar de l’església;
    un corrent d’aire
    m’apaga la llàntia...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
     
    La capella dels morts
    amb la seva ossera.
    La lluna mira clara
    per la finestra;
    si no miro cada pas,
    aniré també a dintre...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
     
    El cementiri dels jueus
    dalt de la muntanya;
    una llantieta blanca
    damunt de cada tomba;
    un mussol crida
    a un altre: desgraciat!...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
     
    Més enllà el rierol
    glaçat per l’hivern.
    una pitjada, una trencadissa,
    qui sap qui devia anar per allà!
    Altre cop silenci total.
    Que sigui el que hagi de ser...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
     
    Passada la granja surten
    de la caseta dos gossos
    en comptes d’un,
    negres com el carbó;
    m’ensenyen les dents,
    brillants i vermelles...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
     
    Davant d’aquella ffinestra
    de la cambra on reposa,
    fan la guàrdia
    dos fantasmes;
    a dins dorm l’estimada,
    que gemega en somnis...
    Però he d’anar a casa l’estimada!
  • (Lied per a veu baixa i orquestra, Op. 44/2, RSWV 197/2, Charlottenburg,
    10 de setembre - 10 de novembre 1899)