Oh, més ràpid, cavall meu
Oh, més ràpid, cavall meu, cuita, cuita!
Què lenta em sembla la cacera,
cap al bosc, cap al bosc per a suportar
la meva sagrada càrrega, el meu dolç secret!
S’estén una llum embriagadora de capvespre
que es fa rogenca damunt les cimes,
alenen volant joiosos
els ocells per tots els brancatges.
Oh, si pogués proclamar la meva joia
com l’alosa que s’envola des del seu niu,
i allà dalt, al cel rosat,
explicar tota, tota la meva felicitat!
O que una poderosa tempesta
esclatés sobre el mar blau,
i el que m’encén i em consumeix el cor
confiar-ho allà a les discretes ones!
Cap orella humana m’ha de sentir,
no em puc envolar com l’alosa,
i no em puc alçar com una tempesta,
però ja no puc callar més.