Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Rote Rosen, op. AV 76
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: Karl Stieler
  • Poema original
     
    Rote Rosen
     
    Weißt du die Rose, die du mir gegeben?
    Der scheuen Veilchen stolze heiße Schwester;
    Von deiner Brust trug noch ihr Duft das Leben,
    Und an dem Duft sog ich mich fest und fester.
     
    Ich seh’ dich vor mir: Stirn und Schläfe glühend,
    Den Nacken trotzig, weich und weiß die Hände,
    Im Aug’ noch Lenz, doch die Gestalt erblühend
    Voll, wie das Feld blüht umdie Sonnenwende.
     
    Um mich webt Nacht, die kühle, wolkenlose,
    Doch Tag und Nacht, sie sind in eins zerronnen.
    Es träumt mein Sinn von deiner rothen Rose
    Und von dem Garten,drin sie ich gewonnen.
  • Poema en català
     
    Roses vermelles
     
    Saps la rosa que em vàres donar,
    l’orgullosa i ardent germana de la tímida violeta?
    El seu aroma portava encara la vida del teu pit,
    i aspiro més i més aquest perfum.
     
    Et veig al meu davant amb el front i el pols brillants,
    la nuca rebel, blanques les dues mans,
    amb la primavera encara als ulls, però la faç plena
                                                                         d’ardor,
    com quan el camp lluu en un solstici.
     
    La nit freda i serena s’estén al meu voltant,
    però el dia i la nit s’han fos en un de sol.
    La meva ment somnia la teva rosa vermella,
    i el jardí on me la vaig guanyar.
  • (Lied,Op. AV 76, RSWV 119, Munic, 11 de setembre 1883)