Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Rückkehr in die Heimat, op. 71/2 (Richard Strauss)

• Obra: Rückkehr in die Heimat, op. 71/2
• Compositor: Richard Strauss
• Poeta: Friedrich Hölderlin
• Poema original
   
  Rückkehr in die Heimat
   
  Ihr linden Lüfte! Boten Italiens!
         Und du mitdeinen Pappeln, geliebter Strom!
                Ihr woogenden Gebirg! o all ihr
                       Sonnigen Gipfel! so seid ihr wieder? 
   
  Du stiller Ort! in Träumen erschienst du fern
         Nach hoffnungslosem Tage dem Sehnenden,
                Und du meinHaus, und ihr Gespielen,
                       Bäume des Hügels, ihr wohlbekannten!
   
  Wie langs ists, o wie lange! dws Kindes ruh
         Ist hin, und hin ist Jugend, und Lieb’ und Lust,
                Doch du mein Vaterland! du heilig–
                       Duldendes! siehe, du bist geblieben.
   
  Und darum, daß sie dulden mit dir, mit dir
         sich freun, erziehst du, theures! die Deinen auch
                Und mahnst in Träumen, wenn sie ferne
                       Schweifen und irren, die Ungetreuen.
   
  Und wenn in heissen Busen dem Jünglinge
         Die eigenmächt’gen Wünsche besänftiget
                Und stille vor dem Schicksal sind, dann
                       Giebt der Geläuterte dir sich selber!
   
  Lebt wohl dann, Jugendtage, du Rosenpfad
         Der Lieb’ und all ihr Pfade des Wanderers,
                Lebt wohl! Und nimmt und segne du mein
                       Leben, o Himmel der Heimath, wieder!
• Poema en català
   
  Retorn a la pàtria
   
  Vosaltres, dolces brises, missatgeres d’Itàlia,
         i tu, estimat riu, amb els teus àlbers!
                Estimades muntanyes, oh totes vosaltres,
                       assolellades cimes, torneu a ser vosaltres?
                                                                 [somnis
   
  Tu, tranquil indret que t’apareixes tan llunyà en els
         de l’enyorat, després de dies sense esperança,
                i tu, la meva casa, i els seus companys,
                       els arbres del turó, tan coneguts!
   
  Quant de temps, oh quant de temps fa! S’han acabat
         la calma infantil, la joventut, la felicitat i el delit!
                Però tu, la meva pàtria, sagrada i resistent,
                       tu has restat, ja ho veus!
   
  Per això acostumes als teus estimats a que si amb tu
         sofreixen, també s’hi alegrin! i els apremies
                amb somnis, quan, infidels, van perduts
                       i errabunds per països llunyans.
   
  I quan els desigs arbitraris ja s’han colmat
         en l’ardorós pit juvenil,.
                i estan tranquils davant del destí,
                       llavors el rebràs amb repics de campanes!
   
  Adéu-siau, doncs, dies de la joventut, tu, camí rosat
         de l’amor, i vosaltres, viaranys del caminant,
                adéu-siau! Accepta’m i torna a beneir
                       la meva vida, oh cel de la pàtria!

• Hölderlin, Friedrich (1770 - 1843)

• (Lied per a veu i orquestra, Op. 71/2, RSWV 240/2, Viena, 6 d’abril 1921)