Vida retornada
Em vaig agenollar aferrat a la seva tomba,
amb l’esperit profundament immers en el regne dels
[morts.
La meva mirada no arribava fins al cel,
les imatges del record eren llunyanes i pàl·lides.
Com que el futur només m’oferirà horrors,
he fugit, dies passats, cap a vosaltres;
he fet remoure el taüt de la tomba de la nit,
i l’han portat un altre cop a la bella vida.
S’aixecaren les pàl·lides perpelles,
i dirigí cap a mi els seus ulls;
aviat s’animaren rejovenits els membres,
mentre surava feliç en el cor de les germanes.
Tornaren les hores daurades de l’amor,
àdhuc amb el plaer del primer bes:
fins que es perderen la seva vida i la meva
entre benaurats perfums infantils i raigs matinals.