Murmura, murtra estimada!
Quin silenci que hi ha al món!
La lluna, la pastora de les estrelles
en el camp lluminós del cel,
porta ja les ovelles dels núvols
cap a la font de la llum.
Dorm, amic, oh dorm,
fins que jo torni a estar amb tu!
Murmura, murtra estimada!
i somnia a la llum de les estrelles,
la tòrtora parrupeja
ja la seva niuada.
Les ovelles dels núvols van silencioses
cap a la font de la llum.
Dorm, amic, oh dorm,
fins que jo torni a estar amb tu!
“Sents com murmuren les fonts?
Sents com canten els grills?
Deixa que vegem silenciosamenrt
qui mor, benaurat, en somnis;
a qui, benaurat, bressolen els núvols,
quan la lluna canta una cançó de bressol;
oh, què feliç podrà volar
aquell per a qui s’agiten les ales dels somnis,
qui cull estrelles com flors
en l’espai blau del cel!
Dorm, somnia, vola, aviat
et despertaré i seré feliç!”