Cors bategants
Un noi anava pels camps i pels prats,
cling-clang, li feia el cor;
lluïa al seu dit un anellet d’or,
cling-clang, li feia el cor.
“Oh camps, oh prats,
què bells que sou!
Oh muntanyes, oh boscos,
què bells que sou!
Què bo i què bell,
oh sol daurat del firmament!”
Cling-clang, li feia el cor.
El noi s’apressava amb llargues passes,
cling-clang, li feia el cor,
i collia algunes flors somrients,
cling-clang, li feia el cor.
“Una brisa primaveral alena
pels camps i pels prats,
una brisa primaveral alena
per les muntanyes i els boscos.
Una brisa primaveral alena en el meu cor,
que m’empeny dolçament cap a tu!”
Cling-clang, li feia el cor.
Una noia esperava entre els camps i els prats,
cling-clang, li feia el cor,
i mirava amb la mà damunt dels ulls,
cling-clang, li feia el cor.
“Pels camps i pels prats
ve veloç cap a mi,
per les muntanyes i els boscos
ve veloç cap a mi.
Cap a mi, ve veloç cap a mi!
Ah, si ja fos aquí, si ja fos amb mi!”
Cling-clang, li feia el cor.