Poema original
Sie wissen’s nicht
Es wohnt ein kleines Vögelein
Auf grünem Baum, im grünen Licht,
Dass es die schöne Nachtigall,
Das Vögelein, es weisses nicht.
Es wohnt ein schneeweiss’ Mägdelein
Im vierten Stock beim Himmelslicht,
Dass es das schönste Kind der Stadt,
Das schöne Kind, es weiss es nicht.
Sie wissen’s nicht, – und unten tief
Geht einer, dem das Herz zerbricht,
Zum Mädchen und zur Nachtigall
Schluchzt er hinauf, – sie wiessen’s nicht.
Poema en català
No ho saben
Viu un petit ocellet
en un arbre verd, en la verda llum,
però que és un bell rossinyol
no ho sap l’ocellet.
Viu una donzella blanca com la neu
en un quart pis, a la llum del cel,
però que és la més bella de la ciutat
no ho sap la bella noia.
No ho saben... i molt més dessota
passa un home amb el cor trencat
per la noia i pel rossinyol,
que mira sanglotant cap amuny... però ells no ho saben.